Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO EL FUTUR D'EUROPA

Augmenta la pressió sobre els països mediterranis castigats per la crisi del deute

Berlín i París volen endurir els criteris per seguir a l'euro

L'euro sobreviurà a aquesta crisi. La pregunta és ara: amb quants membres? La cancellera alemanya, Angela Merkel, es va afanyar ahir a desmentir els rumors que asseguren que París i Berlín voldrien afavorir un nou "nucli dur" dins de la moneda única, capaç de seguir avançant en la integració econòmica i fiscal. "L'únic objectiu d'Alemanya des de l'inici de la crisi ha estat garantir l'estabilització de l'euro -assegurava Merkel- i estic convençuda que això es pot aconseguir amb tots i cadascun dels països" de l'eurozona. El discurs oficial de cancellera topa, una vegada més, amb el del seu propi partit. Aquest cap de setmana els democratacristians de la CDU debatran en el seu congrés a Leipzig una resolució que demana que si un país de l'euro "no pot o no vol complir els criteris de la unió monetària podrà abandonar-la voluntàriament sense haver de sortir de la UE". Aquesta és la versió suau d'una proposta que, en un principi, es va intentar que plantegés la possibilitat d'expulsar els països de l'eurozona que violin les normes.

Fonts comunitàries confirmen que França i Alemanya estarien disposades a avançar no únicament en la integració econòmica sinó també en una major integració fiscal pels països de l'euro. Berlín creu que si es reforma el Tractat de Lisboa per introduir-hi la nova governança de la moneda única, serà també el moment d'afegir-hi nous criteris que endureixin la condició de membre de l'eurozona. Augmentarà així la pressió sobre els països més dèbils de la moneda única entrampats per la crisi del deute i la inestabilitat política.

La Comissió Europea va advertir ahir que Espanya no complirà l'objectiu de reducció del dèficit fins al 6% que li exigia Brussel·les per aquest any. Grècia va aconseguir, finalment, nomenar nou primer ministre Lukàs Papadimos. Per a la seva missió impossible de salvar el país hel·lè de la fallida, l'exvicepresident del BCE va fer ahir professió de fe en l'euro com a única via per facilitar els ajustaments que els exigiran en els pròxims anys. A Itàlia, un altre tecnòcrata valorat per Brussel·les, l'excomissari Mario Monti, es perfila per liderar un govern de transició.

El llarg procés negociador que s'obriria amb la reforma del Tractat de Lisboa seria l'únic marge de temps que tindran els nous governs d'aquests tres països per aconseguir fer les reformes necessàries que els haurien de garantir seguir formant part d'aquesta nova eurozona de l'austeritat.

Les dues Europes

La idea d'un "nucli dur" per a la Unió Europea és una vella coneguda de la política alemanya. L'últim a formular-la ha estat l'exministre d'Afers Estrangers Joscka Fischer, que reconeixia aquesta setmana que la UE a 27 s'ha tornat "ingovernable" i demanava la formació d'un petit grup a la zona euro que pugui avançar en la integració.

En un debat amb estudiants de la Universitat d'Estrasburg, el president francès, Nicolas Sarkozy, apel·lava dimarts a l'Europa federal. "No hi pot haver moneda única sense més integració i convergència econòmica -advertia Sarkozy-. Hem de tenir les mateixes regles per als 27? No. Absolutament no". El futur d'aquesta Unió, segons el president francès, serà un "nucli federal" amb els 17 països de l'euro i una perifèria "confederal" que comptarà amb normes més relaxades. Sarkozy confirmava així el nou dibuix de l'Europa a dues velocitats.

L'amenaça de trencament de la UE espanta fins i tot el govern britànic

El primer ministre britànic, David Cameron, veu amb preocupació creixent com el seu país està cada cop més aïllat a la Unió Europea. Això tot i que és un euroescèptic declarat amb un partit al darrere disposat a batallar per reclamar el retorn d'algunes de les competències transferides a Brussel·les. Però a Cameron no li agrada quedar-se fora de les cimeres de caps d'estat i de govern reservades als 17 països membres de l'eurozona. I la possibilitat que hi hagi un nucli dur que posi velocitat de creuer en la integració econòmica, l'espanta. Davant l'amenaça de trencament a la UE, ahir Cameron va reconèixer que el seu país "es prepara per a totes les eventualitats". "Ens trobem en un moment preocupant per a l'economia global -va dir el primer ministre britànic en una conferència davant d'empresaris a Londres-. L'eurozona està en crisi i no ens interessa que es trenqui, que hi hagi països que surtin de l'euro". El primer a celebrar l'ombra de conversió a la causa europeista de Cameron serà el seu soci de govern, el liberal Nick Clegg -aquest sí, un europeista convençut- que va advertir des de Brussel·les dimecres dels perills d'un trencament: "Hem d'avançar junts a Europa, el pitjor perill que tenim és la divisió entre nosaltres".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT