Silvio Berlusconi ha dit, finalment, sí. Ha superat els recels inicials i ha decidit autoritzar que l'exèrcit italià entri en combat a Líbia. Berlusconi respon així a la crida que va fer als aliats el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, per augmentar els efectius en la campanya militar contra el règim de Gaddafi.
El sí de Silvio Berlusconi va arribar a través d'un comunicat ahir a la nit, en què el primer ministre italià va anunciar que havia matingut una conversa amb el president dels Estats Units, Barack Obama, en què havia convingut que els caces italians farien "bomdardejos contra objectius militars específics en territori libi per protegir la població civil".
L'entrada en combat d'Itàlia ve a reforçar un operatiu militar que no acaba de donar resultats, amb un Gaddafi que, fins i tot, s'atreveix a enganyar tothom -amb la suposada retirada de Misurata fa uns dies- per reprendre els atacs amb més força després.
Els aliats, més forts
Itàlia, que va ser durant anys el gran aliat del règim de Gaddafi a Europa pel lligam colonial que va tenir amb Líbia, se sumarà al Regne Unit i França, que, ara com ara, són els que porten el lideratge de l'operació militar amb el suport logístic, importantíssim, dels Estats Units.
Mentrestant, els aliats van bombardejar ahir el complex presidencial de Muammar al-Gaddafi a Trípoli, en un atac que anava dirigit, segons els comandaments militars, a acabar amb el centre de comunicacions des d'on el règim libi coordina la repressió contra els opositors.
Els atacs de l'exèrcit libi contra la ciutat de Misurata, on es manté un setge sagnant, van continuar ahir mentre es van multiplicar els contactes diplomàtics per trobar una sortida al conflicte. Sota la mediació de la Unió Africana, representants del règim i dels opositors libis es van reunir per separat amb interlocutors de la Unió Europea i l'ONU a Addis Abeba, a Etiòpia.
