Crònica 03/04/2011

Berlusconi, un boig dels nostres

Ostentació L'illa de Lampedusa, al sud d'Itàlia, ha rebut la visita xulesca del primer ministre italià, que ha promès una societat pura, sense emigrants, després que ell mateix hagi deixat podrir una situació social insostenible. Reflexió Aquest episodi ens hauria de fer preguntar si els europeus també ens hauríem de desfer dels nostres bojos.

Bru Rovira
4 min
Berlusconi al costat de l'alcalde de Lampedusa en la visita de dimecres a aquesta illa.

PERIODISTALa cosa nostra berlusconiana no té límits: després de quasi dos mesos deixant podrir la situació provocada per l'arribada d'emigrants a l'illa de Lampedusa en unes proporcions fora de tota mesura (unes divuit mil persones per una illa de sis mil habitants i vint quilòmetres quadrats), després de no fer res per alleugerir les condicions inhumanes dels acabats d'arribar i el malestar evident que aquest fet provoca en la vida diària de la població local, resulta que el primer ministre de la República, el principal responsable d'aquest desgavell, hi va viatjar dimecres per proclamar que a partir d'ara a "Lampedusa només hi haurà lampedusians", i que els habitants de l'illa, "avantguarda de l'Europa civilitzada i porta de la democràcia", seran proposats en el pròxim consell de ministres [una vegada netejada l'illa de la púrria, hem d'entendre del sentit de les seves paraules] per al Nobel de la pau.

I va prometre més coses, esclar. La incontinència verbal de Berlusconi no és inferior a la compulsió desenfrenada que governa tots els seus actes. Així doncs, també va anunciar un pla verd per repoblar l'illa amb flora mediterrània. I un pla colors per pintar les cases del port. I gasoil gratuït durant un any sencer per a tots els pescadors. I un camp de golf, una escola, un hospital, un casino! També quedaran abolides les taxes per a la importació i l'exportació, ningú pagarà impostos durant dotze mesos i es crearà una zona franca comercial amb burocràcia zero. [Segons el llibre d'Alexander Stille El saqueo de Roma , obrir un negoci a la Itàlia berlusconiana exigeix avui 16 tràmits burocràtics, uns 5.012 euros de mitjana i es pot trigar al voltant de 62 dos dies. La mateixa gestió a la Gran Bretanya costa 381 euros, tres dies i cinc tràmits, i als Estats Units 167 euros, quatre dies i quatre tràmits.]

Una altra casa per a Berlusconi

Per demostrar la sinceritat de les seves promeses i el compromís personal amb els illencs, Berlusconi va explicar a l'exaltada audiència que l'escoltava a la plaça de l'Ajuntament que ell mateix s'acabava de comprar una casa per un milió i mig d'euros (l'havia acompanyat a visitar-la el responsable de l'emergència humanitària!). L'havia escollit per internet. No li acabava d'agradar però aviat la deixaria al seu gust fent-hi una reforma. Això de les cases es veu que forma part de les fixacions berlusconianes. Fa tot just un any, durant un míting a Milà, va fer broma sobre l'esquerra: "Em volen enviar a casa -va dir-, però em posen en un compromís perquè jo tinc vint cases i no sabria a quina anar". Va ser el mateix dia en què va explicar un acudit sobre una família jueva que durant la guerra amagava uns altres jueus i quan va acabar la guerra no els ho van dir per seguir-los cobrant el lloguer.

L'esquerra, va continuar explicant a Lampedusa [l'esquerra, els jueus, els emigrants, els jutges, els comunistes, els negres... formen part dels seus temes predilectes: "Jo col·lecciono un acudit diari... i també una noia al dia", va justificar-se de les crítiques que van provocar les brometes dites a Milà], l'esquerra, doncs, va explicar dimecres als lampedusencs, "ha dit una vegada més que jo només em preocupo pels meus interessos", però a partir d'ara "els interessos de Lampedusa són també els meus interessos perquè sóc un de vosaltres". Casa, casino, camp de golf, zona franca lliure d'impostos, expulsió dels estrangers, puresa de la raça... tot un projecte berlusconià i un argumentari demolidor per a les noves realitats del món globalitzat europeu.

Les cròniques periodístiques d'aquest deliri diuen que només hi va haver un comentari irònic entre el públic: "Si també li facilitem una joveneta, segur que torna", es va sentir la veu d'una senyora.

La psicologia del personatge

El periodista Alexander Stille ha provat d'explicar la figura de Berlusconi en el llibre citat, un llibre molt recomanable malgrat que a mesura que avances en la lectura t'envaeix un terrible sentiment de malenconia i d'impotència per la banalitat de la personalitat dels homes que ens governen, la corrupció i la tonteria sense límits que conforma aquesta nova generació d'amos del món. Després de reconèixer "l'esforç impossible" que ha fet per entendre la "psicologia" del personatge, diu Stille que al final d'una llarga entrevista de tres hores li va cridar poderosament l'atenció "la peculiar relació que Berlusconi té amb la realitat". La facultat "per adoptar un aire de convicció i sinceritat fins i tot quan diu coses que semblen perfectament incompatibles amb la realitat objectiva". "Mai havia entrevistat algú -se sorprèn Stille- que expliqués mentides tan òbvies amb tant d'entusiasme". I que se les cregués, esclar. Finalment, sorprenent-se per les "diferències antropològiques profundes" que els separen -"potser perquè jo encara pertanyo a l'era Gutenberg i a la Il·lustració" i Berlusconi forma part "de la imatge i de la televisió"-, Stille conclou que "és una criatura del món postmodern on no importa el que ha passat de veritat sinó el que la gent pensa".

Un boig, doncs? Un germà bessó d'en Gaddafi i companyia? I nosaltres? ¿No ens hauria d'inquietar aquesta capacitat que tenim els europeus per animar-nos, excitar-nos, amb aventures glorioses, fins i tot guerres, en nom dels drets humans, de la llibertat, i conviure al mateix temps amb personatges embogits, disposats a rebentar-ho tot a base de fantasies narcisistes i d'escalfar el malestar d'una societat que viu amb incertesa les noves relacions socials?

stats