RomaFins i tot si Berlusconi se'n va, el berlusconisme seguirà, afirmava ahir un vell professor italià des del seu escepticisme. Però l'anunci d'una retirada encara hipotètica del primer ministre italià al final del mandat, ha reobert les especulacions en el centredreta a la recerca de possibles successors.
Dimarts a la nit en un restringit sopar amb premsa internacional, el primer ministre va confessar off the record que no pensava presentar-se a la reelecció l'any 2013, quan acabi la legislatura. En unes setmanes convulses de compareixences a tribunals i polèmiques votacions a la Cambra, Berlusconi assenyalava l'actual ministre de Justícia, el jove sicilià Angelino Alfano, com el millor candidat a succeir-lo. L'endemà, Alfano s'apuntava una nova victòria al servei del primer ministre amb l'aprovació al Parlament d'una llei que escurçarà encara més la prescripció d'alguns delictes i permetrà a Berlusconi deslliurar-se dels càrrecs de suborn i de frau fiscal en els casos Mills i Mediaset.
En plena esbroncada parlamentària, les revelacions del sopar eren massa llamineres per mantenir-les en secret i les confessions de Berlusconi s'han anat esbombant. El primer ministre nega que aspiri a ocupar la presidència de la República -de fet, també tindria pensat un candidat per a aquest càrrec, el seu número dos, Gianni Letta, segons confirmen alguns dels assistents al sopar-, però s'ofereix a continuar com a "pare noble del partit". El berlusconisme es queda.
Berlusconi no és Itàlia
El primer ministre navega entre la pressió de la justícia i la d'un sector important del seu partit, cada cop més incòmode. "Berlusconi no és Itàlia però encara representa una gran majoria del país", reconeix Gianfranco Pasquino, professor de ciències polítiques a la Universitat de Bolonya. "Itàlia és un país socialment corrupte -continua Pasquino- de petits suborns que et faciliten el dia a dia".
El país ocupa el lloc 67 en la llista de transparència internacional i figura com un dels més corruptes de la UE. "No es pot entendre el Berlusconi primer ministre sense conèixer el Berlusconi empresari i els mètodes que va utilitzar per aconseguir el poder", explica. Fins al cas Ruby i les acusacions d'abús de poder, "l'home imputat era l'empresari Berlusconi, no el primer ministre" i això representava ja "un cop dur per a algú que ha construït tota la carrera política sobre els seus èxits empresarials". Aquest és un país on l'ex-primer ministre Giulio Andreotti va ser acusat de col·laboració amb la màfia i Bettino Craxi va fugir per evitar la presó per corrupció.
El tractament que Silvio Berlusconi dóna a les dones és "brutalment denigrant", critica Tijana Mamula, després d'haver estudiat la imatge de la dona al cinema i la televisió. Tot i això, el 55% de les dones italianes que van votar en les eleccions passades, ho van fer per ell. "Sempre hi ha hagut dones en biquini a la televisió", argumenta la periodista Anselma Dell'Olio, convençuda que el masclisme sempre ha estat present en la societat italiana i "no ha empitjorat" els últims anys. Aquesta denigració no té filiació política i és prèvia a Berlusconi, remata l'historiador Federigo Argentieri.
Si Berlusconi és una gran anomalia -com el qualifiquen dins i, sobretot, fora d'Itàlia-, "l'altra gran anomalia -diu Dell'Olio- és l'oposició, desapareguda políticament, sense plataforma des d'on parlar, sense lideratge clar i ocupats a disparar-se al peu els uns als altres", amb l'únic programa de "destruir Berlusconi".
El primer ministre i les picabaralles entre l'esquerra i el centre- esquerra han anat cremant un per un els candidats que s'han enfrontat a Berlusconi, Romano Prodi, Walter Veltroni o Francesco Rutelli. Ara serà el centredreta qui haurà de trobar la unitat suficient per escollir un candidat que lideri sota l'ombra de Berlusconi.
