Publicitat
Publicitat

NADAL A TERRA SANTA

Un fuster crea un souvenir que reprodueix la tanca israeliana al pessebre

El Betlem dividit de Palestina

Al costat de l'església de la Nativitat de Betlem, el lloc on segons la tradició cristiana va néixer Jesús, els fusters treballen als seus tallers per satisfer les demandes dels pelegrins. Però hi ha un taller, The Olive Wood Factory, dels germans Giacaman, que ha ideat un souvenir diferent. Jiries treballa al taller i la seva germana Angela atén la botiga. Allà va anar, un dia, un estranger amb el disseny d'un pessebre polititzat. Jiries Giacaman va acceptar la idea de fer, en fusta d'olivera i a escala real, un naixement adossat al mur construït pel govern d'Israel que s'endinsa a Palestina, amb la torre de vigilància inclosa. Així es poden apreciar les dimensions del mur a la ciutat de Betlem, on fa vuit metres d'alçària.

Aquest record atípic, però, no resulta fàcil de localitzar a la botiga dels germans Giacaman perquè està envoltat de milers de peces religiosament correctes . Només el boca-orella dóna publicitat a aquesta talla, gens barata i amb el preu fixat en dòlars, i que acostumen a fer exclusivament per encàrrec. Amb el que solen trobar-se els turistes quan entren a les botigues de souvenirs de Betlem és un munt de peces, moltes de fusta d'olivera, que representen les tradicionals icones cristianes en la seva versió més kitsch . Als prestatges dels comerços s'amunteguen creus de totes mides, enfilalls de rosaris, els pessebres més típics -alguns de gegants-, reproduccions de l'últim sopar, tot tipus d'ornaments i, fins i tot, tres ampolletes amb or, encens i mirra, els regals que els tres Reis Mags d'Orient van portar a Jesús quan van fer l'adoració a Betlem.

Souvenirs que parlen de pau
"Els visitants que vénen a Betlem són bàsicament religiosos. Nosaltres el que volem és que els souvenirs que es venguin aquí parlin de pau en un entorn agradable per als nostres turistes, evitant l'ambient hostil massa polititzat", afirma la ministra de Turisme i Antiguitats de l'Autoritat Nacional Palestina, Kholoud Daibes. I què en pensa dels souvenirs jueus que es venen a la zona àrab de la Ciutat Vella de Jerusalem? "Aquest -respon Daibes al diari ARA- és un mercat lliure i nosaltres estem oberts a les diferents religions. El que sí que hem fet és prohibir la venda de productes fets als assentaments jueus". Daibes acaba recordant que el seu ministeri dóna suport a la iniciativa que demana la independència de Palestina i que té per eslògan "resa per la llibertat de Palestina". Aquest és el nostre desig pel nou any 2011, diu la ministra.

El treball als tallers dels fusters artesans augmenta en aquesta època de l'any i també durant la Pasqua. Els carrers de la ciutat ja estan guarnits de llums per celebrar el Nadal. El 27% dels habitants del districte de Betlem són cristians; catòlics, grecs ortodoxos o armenis. Això vol dir que aquesta població celebra tres Nadals. Els ortodoxos i armenis, que fan servir el calendari julià i no el gregorià, ho faran els dies 6 i 7 de gener. Ara és el torn dels catòlics. L'església de la Nativitat es prepara aquests dies per a l'arribada d'uns 90.000 turistes de tot el món, la majoria russos, i prop de 40.000 de domèstics. Espanya ocupa el cinquè lloc.

Sense violència, torna el turisme
L'any 2010 s'espera tancar amb gairebé dos milions de visitants, segons dades del ministeri de Turisme palestí, un 60 per cent més que l'any anterior. L'època de relativa tranquil·litat que es viu a la zona i, segons el governador de Betlem, Abdel Fattah Hamayel, la seguretat que regna a tot el districte, han ajudat a revitalitzar la seva economia, malgrat que -insisteixen les autoritats palestines- la majoria de l'oferta turística és operada per agents israelians i poca per palestins, que molts turistes passen tot just dues hores a Betlem i que la política d'expansió als assentaments que cada vegada més aïlla Betlem de Jerusalem no s'atura.

A més del mur, que ha desplaçat i empobrit una part de la població, moltes botigues han hagut de tancar i els controls israelians no permeten el lliure moviment dels seus habitants. Tot i aquests entrebancs, però, la primera font d'ingressos econòmics d'aquesta ciutat santa és el turisme, que representa el 65% de la seva economia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT