Bildu vol que López impliqui Navarra en la fi de la violència
L'esquerra abertzale torna a tenir interlocució amb el govern basc quatre anys després de l'última reunió. Exigeix a Espanya i França que negociïn amb ETA i a Patxi López que hi impliqui Navarra.
Bilbao.L'esquerra abertzale il·legalitzada ha tornat a trepitjar les catifes del govern basc. Ho feia ahir, "encastada" en la delegació de Bildu que es va reunir amb Patxi López, en el marc de la ronda de contactes que ha celebrat el lehendakari aquesta setmana per analitzar el nou temps polític obert a Euskadi. Un procés en què els abertzales també volen que hi participi Navarra, atenent al mapa polític que ambiciona l'independentisme. L'últim cop que Batasuna va visitar la Lehendakaritza va ser el gener del 2007. Aleshores l'amfitrió era Juan José Ibarretxe i els convidats, Arnaldo Otegi i Rufi Etxeberria. Aquest últim, després d'una hora de conversa amb López, compareixia en roda de premsa acompanyat pels seus socis d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, i d'Alternatiba, Oskar Matute, les tres potes de la coalició sobiranista.
El dirigent independentista va destacar la "importància capital" de la trobada. Embarcada en una ronda de contactes pròpia -que també pretén incloure el PP- l'esquerra independentista va aprofitar la trobada amb López per emplaçar novament París i Madrid a iniciar com més aviat millor negociacions amb ETA per resoldre les conseqüències del conflicte, com el desarmament, els presos i les víctimes.
Etxeberria va defensar el reconeixement "global" de totes les víctimes, no només les provocades per ETA, perquè, segons va recordar, "en els últims 50 anys, al País Basc no hi hagut només 850 víctimes, sinó més de 1.200", en referència a les causades per la guerra bruta i les forces de l'Estat.
En el terreny polític, Bildu considera que la solució del conflicte no ha de recaure només en els partits, i entén que és "important i essencial" la implicació de les institucions d'Euskadi i Navarra. "Hem traslladat al lehendakari -explicava Etxeberria- la proposta d'obrir una dinàmica bilateral amb la presidenta del govern de Navarra, Yolanda Barcina -de la dreta regionalista- per treballar les vies i els instruments" que permetin un acord futur. Dins d'aquesta iniciativa destinada a aconseguir que l'àmbit institucional "construeixi solucions", Etxeberria inclou els Parlaments de Vitòria i Pamplona. En el primer l'esquerra abertzale no hi té representació i en el segon hi és a través de Bildu.
Exigència compartida
Les dues cambres autonòmiques poden contribuir a la resolució del conflicte reconeixent el dret a decidir del poble basc, "una exigència compartida per la majoria del país que ha de tenir també una expressió en el marc institucional, i per tant és imprescindible que els dos Parlaments s'hi pronunciïn", segons el portaveu de l'antiga Batasuna. Durant la reunió, López va tornar a sentir com Bildu defensava l'activació d'una mesa de partits. Hores abans, el mateix lehendakari havia tornat a rebutjar aquesta possibilitat.
Un rebuig que no preocupa gaire els integrants de Bildu, ja que com apuntava Etxeberria a la sortida de la trobada, "els partits han de treballar en àmbits que no siguin exclusivament els parlamentaris", i va afegir que "no li correspon al lehendakari convocar una mesa de partits, sinó que han de ser els partits els que parlin, treballin i acordin" la creació d'aquest espai de diàleg polític. Amb tot, la mà dreta d'Arnaldo Otegi reconeixia també que no és el millor moment per tirar endavant una iniciativa d'aquestes característiques i augurava que, potser després del 20-N, la disposició de les forces polítiques canviarà i serà més favorable.
