Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS

La decisió suposa un cop dur per al Tribunal Suprem, que dimarts va decidir justament el contrari

Bildu es podrà presentar: el TC tomba el TS

Un TC dividit, 6 a 5, va decidir ahir que Bildu pugui presentar-se a les eleccions municipals. D'aquesta manera, membres de l'esquerra abertzale integrats a la coalició podran participar als comicis.

No va poder ser amb Sortu, però sí finalment integrats a la coalició Bildu, formada també per Eusko Alkartasuna i Alternatiba (escissió d'Ezker Batua). Candidats independents de l'esquerra abertzale es podran presentar finalment a les eleccions. El Tribunal Constitucional va donar a conèixer la decisió passades les dotze de la nit, poc després de l'inici de la campanya electoral per les eleccions del 22 de maig. La votació va ser agònica: 6 a favor i 5 en contra de la participació abertzale als comicis.

El camí ha estat llarg i difícil. Dilluns a la nit un Tribunal Suprem (TS) dividit havia prohibit les llistes de Bildu argumentant que és un instrument electoral que rep ordres d'ETA. Dimecres el recurs de Bildu denunciava que s'havien vulnerat els seus drets fonamentals a la sentència que havia anul·lat 254 llistes de la coalició electoral i 11 de les 21 agrupacions electorals. Bildu també va presentar una recusació contra Hernando, el ponent. Els onze magistrats del ple es van reunir al matí per tractar aquesta qüestió i la van rebutjar per unanimitat. Van argumentar que els haurien de recusar a tots.

Una farsa

L'Estat també va esgotar tots els elements que tenia a les seves mans. L'advocat i el fiscal de l'Estat van presentar al matí escrits d'al·legacions al recurs d'empara. Criticaven que Bildu hauria d'haver fet una "contundent" declaració de condemna a ETA al recurs. A l'informe de la Fiscalia es va adjuntar un nou document, en aquest cas de la Guàrdia Civil, sobre una reunió del febrer del 2009 que vincularia ETA, Batasuna i Eusko Alkartasuna (EA), un dels partits amb què Alternatiba i els abertzales independents formen la coalició.

EA ho va negar "rotundament" i va denunciar "joc brut" d'alguns mitjans que li havien donat credibilitat i va dir que els denunciaria. La seva indignació era total. Carlos Garaikoetxea, fundador d'EA i exlehendakari, va afegir que el document era "una farsa policial i del mateix govern sense precedents en un règim democràtic". Va titllar-ho de "mentida infame a la qual es dóna una aparença de versemblança".

Després de menys d'un dia estudiant-ho tot, per constatar la divisió de la Sala Segona del TC n'hi va haver prou amb reunir-se una hora i mitja al matí i una altra a la tarda. El president, Eugeni Gay, així com Elisa Pérez Vera i Luis Ignacio Ortega, són progressistes, mentre que Ramon Rodríguez Arribas, Francisco Pérez i Francisco Hernando es consideren conservadors. Gay podria haver utilitzar el vot de qualitat, però no ho va fer i va trametre l'assumpte al ple del TC, format pels magistrats de les dues sales, que sumen onze perquè el PP i el PSOE no es posen d'acord en el substitut de Roberto García Calvo, que va morir.

Majoria progressista

Al ple hi ha una majoria de set magistrats considerats progressistes en front de quatre que es poden etiquetar de conservadors. La primera ponència que es va votar, en contra de Bildu, va rebre sis vots en contra i cinc a favor. La ponència que defensava Bildu, del ponent Luis Ortega, es va aprovar pel mateix resultat. Manuel Aragón, progressista, va votar de bracet dels conservadors i va presentar un dels vots particulars. En van presentar quatre més els que hi van votar en contra.

A la tarda s'havia conegut la resolució del recurs que havia presentat una de les onze agrupacions electorals que també havien estat vetades pel Suprem, la de Zalduondo. Havien argumentat que les proves no tenien "la intensitat suficient" per dir que continuaven l'activitat de la il·legalitzada Batasuna. Considerava que s'havia vulnerat el dret a la participació política. Si les altres haguessin presentat recurs s'haurien pogut presentar.

Finalment, Bildu va poder començar la campanya. Segons el CIS, Bildu aconseguirà dos escons a Navarra i tres regidors a l'ajuntament de Vitòria. Garaikoetzea s'havia preguntat: "Confiaríeu al màxim tribunal del Marroc una decisió sobre el Front Polisario?" Almenys en aquesta qüestió, Espanya no és el Marroc. Pels pèls, però.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT