The New York Times¿É s cert que els interrogatoris brutals van donar les pistes crucials que van portar a la mort de Bin Laden? Després que els serveis d'intel·ligència revelessin l'origen de les proves que van conduir fins al complex del Pakistan on s'amagava Bin Laden, els antics alts càrrecs de l'administració Bush van córrer a reivindicar com a bona la seva política de "tècniques severes d'interrogatori", com el simulacre d'ofegament, conegut com a submarí .
Entre ells hi havia John Yoo, ex-alt càrrec del departament de Justícia, que va redactar memoràndums legals secrets que justificaven aquestes tècniques. "El president Obama pot rendibilitzar, amb raó, l'èxit -va escriure a la National Review -, però l'hi deu a les difícils decisions que va prendre l'administració Bush".
Però una mirada més acurada als interrogatoris a presoners suggereix que les tècniques agressives han tingut un paper, com a molt, menor en la identificació dels missatgers de confiança de Bin Laden i en la descoberta del seu amagatall. Un dels detinguts que, pel que sembla, havia estat sotmès a aquests interrogatoris, va proporcionar una descripció bàsica de l'individu, asseguren funcionaris propers a les investigacions. No obstant això, dos dels presos que van ser sotmesos a alguns dels tractaments més durs -inclòs Khalid Shaikh Mohammed, que va patir el submarí fins a 183 vegades- van donar pistes falses.
Obama, contra la tortura
La discussió sobre les pistes que va portar a la desaparició de Bin Laden ha revifat un debat nacional al voltant de la tortura que es va viure durant l'era Bush. L'expresident i molts dirigents conservadors van argumentar durant anys que calia aplicar la força per persuadir agents d'Al-Qaida de parlar. Defensors de drets humans, i Obama quan feia campanya per la presidència, van denunciar la pràctica com una forma de tortura, i una traïció als principis americans que, a més, no conduïa a informacions valuoses.
Glenn L. Carle, un agent de la CIA exfuncionari que va supervisar l'interrogatori d'un detingut d'alt nivell el 2002, assegura que les tècniques coercitives "no van proporcionar informació útil, significativa, ni veraç". Carle apunta que, si bé alguns dels seus col·legues van defensar-les, "tothom estava molt preocupat i la majoria creia que eren anti-nord-americanes i que no funcionaven".
Mentrestant, l'administració Obama intenta evitar que revifi la batalla partidista sobre la tortura. "Hi ha una conclusió clara: si s'hagués obtingut alguna pista definitiva amb el submarí el 2003, hauríem atrapat Bin Laden el 2003", assenyalava Tommy Vietor, portaveu del Consell Nacional de Seguretat. "Ens vam passar anys recollint i analitzant diferents fonts per desenvolupar el cas que ens va permetre identificar aquest complex, i assegurar-nos que Bin Laden probablement hi vivia".
Des del moment que els primers sospitosos d'Al-Qaida van ser capturats, els interrogadors, tant a la presó militar de Guantánamo com a les presons secretes de la CIA, es van centrar en la identificació de membres de l'organització que treballaven de missatgers. "Sabíem que el més probable era atrapar Bin Laden a través d'una persona de la seva confiança que l'anés a veure", explicava Charles D. Stimson, l'alt funcionari del Pentàgon per a afers de detinguts entre el 2004 i el 2007.
La pista fins a Bin Laden
Entre el 2002 i el 2003, els interrogadors van tenir les primeres notícies sobre un missatger d'Al-Qaida que utilitzava el nom de guerra d'Abu Ahmed al-Kuwait, però el seu nom va ser només un més entre un munt de reclamacions no corroborades. El 2004, un agent d'Al-Qaida anomenat Hassan Ghul, capturat a l'Iraq, va declarar als interrogatoris que Kuwait era un home de confiança de Bin Laden. Ghul va afegir que feia temps que li havia perdut la pista, cosa que va portar els analistes a creure que es podria haver amagat amb Bin Laden. La CIA assegura que Ghul no va ser sotmès a ofegament simulat.
El fet que diversos detinguts coincidissin a negar la importància de Kuwait va convèncer la CIA que el protegien per alguna raó important. Seguint la pista van arribar a identificar el seu nom real -que no ha estat revelat- i van aconseguir localitzar-lo. Ell mateix, sense saber-ho, va portar la CIA fins a Bin Laden, i va morir en l'atac.
Quan encara no havien passat 24 hores, va esclatar el debat sobre la tortura. El president de la Cambra del Comitè de Seguretat Nacional, Peter T. King, republicà de Nova York, va dir a Fox News que l'èxit de la caça de Bin Laden es deu a l'ofegament simulat. L'endemà, la senadora Dianne Feinstein, demòcrata de Califòrnia i presidenta del Comitè d'Intel·ligència del Senat, va replicar que "no hi ha res de tot això que sigui un resultat de les pràctiques severes d'interrogatori".
