Nova YorkFa cinc anys de l'última vegada que els familiars de les víctimes dels atemptats de l'11 de Setembre del 2001 van trepitjar la Zona Zero. Després d'aquell cinquè aniversari, els actes d'homenatge es van traslladar a un parc que hi ha a prop i el solar es va tancar per avançar en les tasques de reconstrucció i, especialment, en el memorial en record de les víctimes que s'inaugura, per fi, coincidint amb el desè aniversari de l'11-S. Els familiars seran els primers a entrar-hi per fer l'homenatge anual i, l'endemà, s'obrirà al gran públic.
Són dies en què es remouen moltes ferides. Dels familiars però també dels novaiorquesos. És un dia incòmode en què molts es debaten entre el tribut i la necessitat de girar full. "És un dia en què es magnifiquen els sentiments d'una situació que ja per si mateix és molt difícil", reconeixen Phyllis i Orlando Rodríguez. Ells van perdre el fill Gregory, de 31 anys, però no han participat en cap dels homenatges públics que cada 11 de setembre es fan a Nova York. Aquest any faran una excepció. I no només perquè sigui una efemèride amb una forta càrrega simbòlica, si no perquè volen aprofitar l'oportunitat per promoure el diàleg intercultural i intereligiós, especialment amb la comunitat musulmana ja que temen que el desè aniversari desperti sentiments de desconfiança contra els musulmans. Formen part de la coalició Prepare New York , una organització que porta setmanes fent xerrades i actes d'homenatge a la ciutat. El moviment va néixer l'estiu passat després de les crítiques que va despertar el projecte de construir una mesquita al costat de la Zona Zero.
Els Rodríguez no han volgut convertir la mort del seu fill, diuen, en un "acte triomfalista". "Que el nostre fill morís és una cosa molt personal però els nord-americans no som les úniques víctimes. Es van declarar guerres a l'Afganistan i a l'Iraq i que es miri només des de l'òptica nord-americana és el que no compartim", diu Orlando Rodríguez. El seu fill treballava a Cantor Fitzgerald, l'empresa que més treballadors va perdre en els atemptats, i la seva oficina era al pis 103 de la Torre Nord, per sobre d'on va impactar l'avió. L'últim que saben d'ell són les paraules que va deixar gravades al contestador: "Mare, hi ha hagut un accident, estic bé". Però els Rodríguez han transformat una experiència traumàtica en activisme polític. Aquest serà el primer 11-S sense Ossama Bin Laden però no sense la seva ombra. Per a la família Rodríguez, l'execució del líder d'AlQaida va ser "una oportunitat perduda per fer justícia davant d'un tribunal".
Un homenatge laic
Tampoc el desè aniversari s'escapa de la polèmica. Diversos líders religiosos han protestat pel caràcter laic de la cerimònia. Lee Ielpi, pare d'un bomber que va morir durant l'11-S, defuig de la controvèrsia. Per ell, el desè aniversari no és més que "deu anys sense veure el meu fill", diu. Ell, bomber jubilat, també era entre les runes de les Torres Bessones aquell 11 de setembre de fa deu anys. Avui, és el fundador del Tribute Center, un museu provisional sobre l'11-S que tancarà quan l'oficial obri l'any que ve. També és l'artífex dels tours turístics que es fan al voltant de la Zona Zero i en els que familiars i supervivents fan de guies voluntaris. Explicar la història del seu fill el reconforta perquè sap que així posa nom i cara a un llistat de gairebé 3.000 víctimes: "Aquell matí, Jonathan, que tenia 29 anys, va entrar amb la seva companyia a la Torre Sud. No en va sortir mai. Jo vaig participar en els treballs de desenrunament de les torres i tres mesos després vaig trobar les restes del meu fill". Va carregar el cadàver.
Jonathan Ielpi és una de les 1.632 víctimes que han estat identificades -l'última fa només una setmana- però encara n'hi ha 1.121 sense identificar. Més del 40% de les famílies no han recuperat les restes. Molts no tenen una tomba on anar a portar flors. I el memorial serà el més semblant. "Tenir un lloc on retre tribut, et fa les coses més fàcils", diu Lee Ielpi. Els arbres tornen a créixer al World Trade Center. "La vida torna a aquest lloc", diu. Però sense que ningú li pregunti afegeix: "Però nosaltres no tanquem cap capítol, la ferida està sempre oberta".
