Publicitat
Publicitat

Observatori d'àfrica

'Biutiful'

La Lara i l'Héléna són dues estudiants franceses que van anar a viure a Barcelona per treballar de cangurs mentre estudiaven. S'hi van quedar tres anys i entre les moltes amistats que hi van fer hi ha la de la parella senegalesa que anomenarem Saleiman i Amy. Després de vuit anys de viure a Barcelona en Saleiman encara no ha aconseguit legalitzar la seva situació. Un dia, la policia el va enxampar venent CDs i DVDs al carrer. És una activitat que feia, com molts altres top manta , per sobreviure a la gran ciutat quan no tenia cap altra feina. A vegades treballava de paleta a la construcció, però eren feines que duraven poc i només les podia fer quan algun amic legalitzat li deixava els papers. El dia que el van enxampar li van posar una multa que havia de pagar cada mes, però com que en Saleiman no tenia ingressos ni papers va continuar venent CDs i DVDs fins que el van detenir una segona vegada. Amb la nova llei aprovada l'any 2006 li van caure catorze mesos de presó i dues multes que sumaven 1.400 euros, una part dels quals ha servit per indemnitzar la SGAE i la distribuïdora de Superman Returns i Cars , que eren les pel·lícules que venia en Seleiman. A la motxilla hi portava 65 còpies pirates i ha de pagar a la distribuïdora 6,47 euros per unitat, i 1,54 euros a la SGAE, també per unitat.

Mentre en Seleiman estava a la presó va néixer la seva filleta, Fátima, que avui ja té un any. De fet, la Fátima és la que va evitar que l'expulsessin del país. La Lara i l'Hélèna van assistir al naixement de la nena acompanyant l'Amy i l'han vista créixer compartint el que han pogut amb la jove mare.

Cadena de solidaritat
L'Amy treballa de tant en tant netejant cases o cuidant nens. Li paguen 5 euros l'hora. En Seleiman havia de sortir de la presó el dia 31, però li van dir que si no pagava la part de la multa que devia no podria sortir fins que la pagués. Així que la Lara i l'Hélèna han organitzat una cadena de solidaritat entre els seus amics francesos per recollir els diners que permetin al Seleiman començar l'any amb la seva família. A la cadena, a més a més dels donatius, hi arriben petits comentaris sobre la sorpresa i la vergonya que senten per una ciutat, una policia, unes lleis i uns jutges a qui no els tremola el pols per empresonar un top manta sense recursos, un home que no té cap possibilitat fora de la llei per treballar i sobreviure. No és que els francesos siguin millors. Ells també discuteixen -com ara mateix fan alguns ajuntaments catalans i alguns diputats del Parlament- si un emigrant que delinqueix pot ser doblement sancionat -i expulsat- per la seva condició d'emigrant, com si hi haguessin delictes d'emigrants i delictes de nacionals, dues categories de persones.

De vegades ens escandalitzem per com es roben les riqueses de l'Àfrica. Que si el coltan -un mineral que porten els telèfons mòbils-, que si els diamants o el petroli. Està bé aquesta indignació pel que passa lluny i que, potser, fan "uns altres". Però si som seriosos hem de saber que l'Àfrica ja està entre nosaltres, són els nostres veïns, amb la seva soledat, explotació, pobresa, segregació i aquest sentiment advers conegut com a racisme que avança com una plaga. En Suleiman va sortir de la presó el dia 23 gràcies a la reforma del Codi Penal. Ha passat un any a la presó per vendre CDs i DVDs. No sap quin futur li espera.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT