Publicitat
Publicitat

Observatori D'europa

Blindar Europa

La seguretat s'ha convertit en valor i en coartada. Aquesta ha estat la dècada de l'anomenada Europa fortalesa, d'una Unió que ha creat un gran espai de lliure circulació per a 400 milions de persones de 25 estats diferents, a canvi d'endurir i perfeccionar el control de les seves fronteres exteriors. Romania i Bulgària, els últims socis de la UE, aspiraven a entrar a formar part d'aquest espai Schengen a partir del març del 2011 però Alemanya i França han dit aquesta setmana, en una carta a la Comissió Europea, que la data és "prematura" per a uns estats encara castigats "per la corrupció i la persistència del crim organitzat" i amb moltes mancances en matèria de seguretat i de garanties judicials. Per dir-ho clar, París i Berlín no volen deixar en mans de romanesos i búlgars el control de la immigració provinent dels Balcans.

Aquest any la UE ha viscut un increment considerable de demandants d'asil provinents de Sèrbia. Romania fa frontera amb Moldàvia, una de les regions més pobres d'Europa, on el mercat negre de visats per anar a la UE s'ha convertit en un negoci lucratiu. Les fronteres romaneses i búlgares són una zona sensible per a aquesta Europa espantada.

Les factures es paguen
Nicolas Sarkozy ha demostrat que sap molt bé quan ha de passar factura. Les tradicionals bones relacions entre França i Romania feia temps que s'havien refredat i la crisi de les expulsions massives, dictades per París, de població romanesa d'origen gitano les van acabar d'esquerdar. L'Elisi va retreure a Bucarest que no assumís la responsabilitat d'integrar aquest col·lectiu. De les paraules es va passar als gestos. A la cimera de l'OTAN celebrada a Lisboa al novembre, les càmeres van captar quan el president romanès, Traian Basescu, s'acostava a Sarkozy i ell es negava a aturar-se tot i la insistència de Basescu, que, humiliat, va buscar refugi en Berlusconi. El primer ministre italià no va calmar el seu col·lega mentre amb el dit índex es tocava la templa, dubtant del seny d'algú.

Els últims de la cua
Romania ha reaccionat amb duresa contra el que qualifica d'"acte de discriminació dels estats més poderosos". Però els recels franco-alemanys són menys arbitraris del que pensa Bucarest. L'últim informe de la Comissió Europea sobre els dos països era demolidor. De Bulgària -que en sortia més ben parada- reconeixia la voluntat política de reformar el sistema judicial però criticava la falta de responsabilitat per lluitar contra la corrupció i el crim organitzat. Amb Romania va ser molt més dur. El país ha anat enrere. S'ha perdut voluntat política i compromís amb el procés de reformes que ja hi havia engegat.

El pecat ve d'origen. Bulgària i Romania van entrar a la Unió sota vigilància. Ho van fer el 2007, després de quedar despenjats de la gran ampliació del 2004. Ningú va voler tornar a endarrerir una decisió prematura i des d'aleshores han arrossegat l'estigma i la seva pròpia realitat. Romania i Bulgària van entrar sense els estàndards exigits a la resta de membres europeus. Ni tan sols eren al nivell que s'exigeix ara a Croàcia, palplantada davant d'una porta que continuarà tancada, de moment, fins al 2012. El missatge, doncs, va més enllà. És per a tots aquells aspirants a entrar a la UE. La seguretat és clau i la voluntat de seguir creixent escassa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT