Publicitat
Publicitat

SALUT LA REVISIÓ DEL SISTEMA

Proposa pagar en funció de la renda per anar al metge. Salut rectifica i el Govern es desmarca del conseller. La reforma del model entusiasma el sector privat

Boi Ruiz vol una pòlissa obligatòria en la sanitat

Boi Ruiz proposa que els ciutadans amb rendes altes hagin de contractar una pòlissa per accedir a la sanitat. El Govern surt a rectificar la reforma plantejada pel conseller mentre el sector privat l'aplaudeix.

Quan la ciutadania encara digereix l'aplicació d'un tiquet moderador per contenir el consum de medicaments -un peatge que hauria de cristal·litzar l'any que ve-, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va obrir la caixa dels trons amb una altra proposta per reformar el sistema sanitari. "Seríem partidaris d'una pòlissa bàsica d'assegurança obligada per a aquells [ciutadans] que tenen un determinat nivell de renda", va comentar Ruiz, tot just 24 hores després de presentar el Pla de Salut 2011-15, un document estratègic que ahir ja va passar a un segon terme. Va ser només una frase, però el canvi de model que es desprèn de l'afirmació del conseller va posar en guàrdia les patronals privades -que ja es fregaven les mans-, però també el Govern, que al cap de poques hores el va haver de rectificar.

L'entorn en què el conseller va verbalitzar la iniciativa -unes jornades a Esade promogudes per la patronal Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES)- va alimentar les especulacions sobre la privatització dels serveis sanitaris. Més enllà de plantejar l'aplicació d'una pòlissa que repercuteixi en els ciutadans amb més recursos -sense precisar a partir de quin nivell de renda-, el conseller va admetre que li agradaria que s'obrís un debat a l'Estat per construir un "model assegurador diferent". Ruiz va recordar que és una decisió que correspon al nou govern espanyol i va admetre que veu difícil que Mariano Rajoy tingui aquest debat entre les seves prioritats. El conseller entén que el primer repte de Rajoy serà la gestió del deute sanitari.

L'incendi provocat per Ruiz va obligar el seu departament a fer un ràpid desmentiment. Salut va negar que el Govern estigués considerant la possibilitat d'introduir una pòlissa obligatòria i va matisar que el conseller es va limitar a comentar un dels models possibles, el d'Holanda. En aquest país, fins a l'any 2006, les rendes més elevades estaven excloses de la cobertura de l'asseguradora pública i havien de contractar una pòlissa privada. Actualment tots els holandesos han de comprar una pòlissa a les asseguradores privades. L'estat fixa un preu màxim que poden cobrar les mútues i vetlla per evitar discriminacions dels col·lectius de risc, com les persones grans i les que pateixen malalties. "Crec que hi ha una nota de desmentiment o d'aclariment", es va limitar a expressar el portaveu del Govern, Francesc Homs, que va negar l'existència de "plans ocults". Qui va carregar contra Ruiz va ser la ministra de Sanitat, Leire Pajín. Va demanar al govern de Rajoy que "no consenti" que el conseller porti a terme les reformes que planteja.

Un sistema que no es pot pagar

En la mateixa frase en què va introduir la possibilitat d'aplicar una pòlissa obligatòria, el titular de Salut es va remetre a la proposta formulada per Francesc Moreu, expert en polítiques de salut que al llarg de la seva trajectòria ha assumit càrrecs directius al sector sanitari i a l'administració -va ser gerent de l'Instituto Nacional de Salud (Insalud) en el primer govern de Felipe González-. ¿Què va proposar Moreu en les jornades organitzades ahir per la patronal ACES? L'analista va defensar la necessitat de crear una pòlissa articulada en dues parts: l'administració es faria càrrec dels procediments d'alta complexitat i més costosos -un grup anomenat de risc catastròfic que agrupés des diversos trasplantaments fins a tractaments oncològics i cardíacs- i el ciutadà amb rendes altes hauria d'anar a buscar al sector privat els serveis sanitaris bàsics -descrits com a riscos complementaris-. Els pacients amb rendes més baixes quedarien coberts per l'asseguradora pública, en el cas de Catalunya, un cost assumit pel Servei Català de la Salut.

"Hem d'evolucionar de l'estat del benestar a la societat del benestar, perquè no sortirem de la crisi sense traslladar a la sanitat el valor de l'esforç", va raonar Moreu. Aquest mateix model havia estat sobre la taula de governs anteriors. "L'actual sistema no es pot pagar", va afegir. Un altre informe reclamava ajustar la despesa sanitària al creixement del PIB, seguint l'exemple d'Alemanya. "Si haguéssim gastat en funció del PIB no hauríem hagut de fer retallades", va sentenciar l'autor, Albert Roca.

Què en pensen les asseguradores privades

El conseller Boi Ruiz sempre ha defensat el paper que juguen les empreses asseguradores per descongestionar el sistema públic de salut, una picada d'ullet que ahir també va verbalitzar davant del sector privat. "El que ha expressat el conseller ens sembla molt adequat, perquè permetria la descompressió del sistema públic", afirmava Ignasi Orce, president d'Assistència Sanitària, partidari que la sanitat privada i pública comparteixin sinergies en lloc de "fer-se la competència".

Un 26% dels ciutadans catalans contracten actualment els serveis d'una mútua o companyia asseguradora, a banda de finançar la sanitat amb els seus impostos. "Aquesta part de la població ja fa l'esforç de contractar una pòlissa privada i no fa ús de la pública", reflexionava Orce, que situaria en els 60.000 euros anuals el nivell de renda que obligaria el ciutadà a recórrer al sector privat. El president d'Assistència Sanitària entén que una mesura com la que va proposar ahir el conseller de Salut comportaria una reducció significativa de les llistes d'espera, perquè un gruix rellevant de pacients deixarien d'exercir pressió sobre els recursos públics. Les empreses asseguradores reclamen que als ciutadans que contractin una pòlissa se'ls apliquin mesures compensatòries, com certes desgravacions fiscals.

Com ho veuen les patronals sanitàries què n'opinen els analistes

La reforma del sistema sanitari que va plantejar ahir Boi Ruiz va agafar a contrapeu els representants de les patronals de la sanitat, reunits a Esade, que van admetre la seva sorpresa per la porta oberta pel conseller al sector privat. L'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES), que dimarts organitzava unes jornades sobre el futur de la sanitat a Catalunya, va aplaudir la reflexió. "Estaríem a favor d'aprofundir en la idea que allà on hi pugui arribar el sector de provisió privat no cal que hi sigui el sector públic", va raonar Lluís Monset, director general d'ACES. La patronal va compartir la necessitat de revisar el model sanitari. "El nostre model ha arribat al final del seu procés i no és l'únic que permet arribar a l'excel·lència en sanitat", va apuntar Monset, que va instar els partits polítics a arribar a un pacte per definir quin és el model sanitari del segle XXI. "El problema que té l'estat del benestar exigeix canvis profunds", va afegir.

El conseller Ruiz, que havia presidit la Unió Catalana d'Hospitals -la patronal privada amb més tradició-, coneix a la perfecció el raonament del sector privat. Les patronals reclamen que la transformació que ha de permetre fer sostenible el sistema ha de traslladar al ciutadà certa responsabilitat sobre la seva salut, també a l'hora de pagar pels serveis sanitaris.

Què n’opinen els analistes

La falta de concreció de Boi Ruiz dificulta l’anàlisi dels experts que desgranen les imperfeccions del sistema sanitari i detallen propostes de millora. Jaume Puig-Junoy, professor del departament d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va argumentar ahir, després de sentir el conseller, que “té més sentit” el copagament en funció de la renda –fins i tot més enllà dels medicaments– que la introducció d’una pòlissa obligatòria per als ciutadans amb més recursos. “Els que tenen més renda ja contracten una pòlissa i es visiten a la sanitat privada”, va puntualitzar Puig-Junoy. L’analista de la UPF es va mostrar partidari d’explorar la via fiscal si l’objectiu és buscar nous recursos per finançar el sistema sanitari. “Hem de ser més restrictius del que hem estat fins ara, per exemple en el finançament dels medicaments, però la cobertura sanitària ha de ser la mateixa per a tots els ciutadans”, va concloure Puig-Junoy.
Vicente Ortún, degà de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la UPF, va recordar ahir que “l’única línia vermella que comparteixen tots els països desenvolupats, excepte els Estats Units, és l’assegurament obligatori per a tots els ciutadans”. “Ara no és un sistema factible per a Catalunya, perquè exigeix una transició lenta”, afirma l’investigador en economia i salut.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT