Boicot al Parlament turc de l'oposició i els kurds
El principal partit opositor i els nacionalistes kurds obstrueixen la sessió d'investidura parlamentària com a protesta per les resolucions judicials que inhabiliten vuit dels seus candidats empresonats.
Batman (Turquia).Hemicicle semibuit durant l'acte de constitució de la Gran Assemblea Nacional de Turquia, ahir a Ankara. Des que Mustafà Kemal Atatürk va fundar la República de Turquia el 1923, mai s'havia vist una sessió d'investidura parlamentària amb tants escons lliures. El boicot, perpetrat pel principal partit de l'oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP), i el pro kurd Partit Pau i Democràcia (BDP), respon a la sentència de la Junta Electoral Suprema (YSK) que inhabilita vuit dels seus diputats, encara empresonats, escollits durant les eleccions del 12 de juny.
"Aquesta situació no fa honor a la glòria d'aquesta assemblea i al nivell de democràcia aconseguit", es lamentava el diputat del CHP Oktay Eksi, que presidia la reunió assembleària com a membre amb més edat del Parlament. "Havíem de donar exemple als països veïns. Si hem pogut mantenir la democràcia, és gràcies a l'estructura secular de l'Estat", va afegir l'experimentat parlamentari del partit kemalista en clara referència al rumb religiós que ha agafat Turquia des que el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) va arribar al govern, el 2003.
El principal partit de l'oposició, dirigit per Kemal Kiliçdargoglu, va assistir a l'acte però va renunciar al jurament de les seves actes de diputats. "No ocuparem l'escó fins que els nostres companys puguin fer-ho", va anunciar el líder kemalista en referència a la sentència de la YSK que inhabilita els diputats de la seva formació Mehmet Haberal i Mustafà Balbai, en presó preventiva. Kiliçdargoglu va remarcar el principi de presumpció d'innocència i va arremetre contra el primer ministre per deixar que es constituís el Parlament.
Per la seva banda, els 36 candidats escollits del pro kurd BDP no van comparèixer a l'acte de constitució parlamentària com a mesura de protesta a la sentència de la YSK que inhabilita el diputat Hatip Dicle i cinc diputats escollits més, encara a la presó. La decisió dels kurds va comptar amb el suport dels màxims dirigents del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öçalan i Murat Karaliyan.
Immunitat parlamentària
Hatip Dicle i els altres cinc candidats elegits del BDP van concórrer als comicis generals estant en presó preventiva acusats de difondre propaganda de l'il·legalitzat PKK. A priori, Dicle i els seus companys empresonats haurien de comptar amb immunitat parlamentària durant els pròxims quatre anys de legislatura, però la YSK s'acull a l'article 76 de la Constitució, que proclama que "les persones condemnades per delictes deshonrosos com la participació en actes de terrorisme o la incitació i el foment d'aquestes activitats no seran escollides diputats".
Mentre se succeïen els discursos durant la sessió parlamentària, la plana major del partit kurd mantenia una reunió a Diyarbakir per fer públiques les seves exigències.
"Exigim al Parlament que dugui a terme totes les modificacions legals i constitucionals necessàries perquè Dicle sigui alliberat i pugui accedir al seu escó de diputat", va reivindicar Altan Tan, un dels líders del BDP.
