Publicitat
Publicitat

10 ANYS DELS ATEMPTATS

El cos va perdre 343 agents durant els atacs de l'11-S

Els Bombers de Nova York, la icona de l'heroisme

No van dubtar a endinsar-se en un infern per salvar la vida dels seus conciutadans. Els Bombers de Nova York, amb el rostre ple de sang, polsegosos i abatuts, es van convertir, el fatídic 11 de setembre del 2001, en una icona de l'heroisme per sempre. La seva valentia va salvar moltes vides però a un cost molt alt: 343 bombers van morir en els atacs terroristes contra el World Trade Center. Aquell dia hi va haver molts herois. Alguns han quedat en l'anonimat i altres, com els bombers i els policies de la ciutat que van perdre la vida en les tasques de rescat, són venerats per tot el país.

Durant els dies posteriors als atemptats, els grans camions i estacions de bombers es van convertir en santuaris improvisats. Centenars de ciutadans hi van col·locar flors, espelmes i cartes d'agraïment. La ciutat plorava els seus morts i la proesa dels bombers era el seu consol, el seu orgull.

Un silenci mortal

El capità John Feehan és un bomber de tercera generació i recorda aquell dia perfectament. Era el seu dia lliure però quan va veure per televisió l'impacte del primer avió contra una de les Torres Bessones es va dirigir a la seva estació sense pensar-s'ho dues vegades. "Calia tota l'ajuda possible", explica John. El seu pare, el segon màxim rang del cos de Bombers de Nova York, aquell dia també va treballar. William Feehan, reverenciat pels seus anys de coneixement i astúcia en la lluita contra incendis, es trobava en el centre d'operacions del World Trade Center. Una coordinació que es va complicar molt, ja que les ràdios no van funcionar bé i la comunicació entre bombers i policies va ser molt pobra. "Va ser una gran tragèdia, però n'hem après molt", explica.

Ell i els seus companys es trobaven a quatre blocs de la zona quan l'última torre va caure. "En aquell moment vaig adonar-me que havia de trobar el meu pare. Un cop allà, però, vaig tenir un mal presagi. No se sentia res, ni un crit d'auxili, era un silenci mortal ", recorda. El bomber va trigar uns minuts a poder veure-hi entre el gran núvol de polseguera que es va aixecar després de l'ensorrament dels edificis. Una imatge dantesca se li va aparèixer davant seu. Tot eren runes, papers volant i cap rastre de vida. John assegura que va trigar més de cinc hores a localitzar el seu pare. "El meu presagi es va complir, havia mort al costat de la Torre Sud, on el centre d'operacions s'havia traslladat per coordinar més bé el rescat", lamenta. El seu pare tenia 71 anys però mai va voler retirar-se. "No sabia fer una altra cosa. Volia ser allà, amb els seus homes ", explica el seu fill, i afegeix que si hagués sobreviscut "hauria quedat destrossat per la mort de 343 bombers". Malgrat tot, John se sent afortunat perquè va poder recuperar el cadàver del seu pare i celebrar l'enterrament amb els seus germans. "Una sort que no van tenir moltes famílies de centenars de víctimes", assegura.

L'informe de la comissió independent que va investigar els atemptats terroristes l'11-S va concloure que defectes d'equipament, problemes de comunicació i coordinació van complicar les tasques de socors després que els segrestadors de dos avions de passatgers s'estavellessin contra les Torres Bessones i causessin 2.753 morts.

"Ara faríem les coses de manera diferent", afirma el capità Fehaan. Un dels errors més importants és que el centre d'operacions es va situar en una zona de màxim risc de patir un atemptat. De fet, el World Trade Center ja va ser objectiu d'un altre atemptat terrorista islamista amb un cotxe bomba el 1993. Segons Feehan, ara el comandament se situa allunyat d'objectius terroristes, les comunicacions s'han modernitzat i s'han creat nous reglaments per millorar l'evacuació.

Els Bombers de Nova York no només van perdre vides aquell dia, sinó també molta experiència. "Els millors homes van morir i això va complicar molt la recuperació del cos de Bombers", diu Feehan, que assegura que van trigar dos anys a formar els nous bombers i aconseguir nous equipaments. Així i tot, el cos mai no s'ha recuperat del tot. "Els meus companys no volen parlar-ne, va ser molt difícil superar-ho. De fet, alguns no ho van aconseguir i van deixar la professió", afirma amb tristesa. Es calcula que la meitat dels 2.400 agents que es van retirar durant els dos primers anys després dels atacs ho van fer per malalties relacionades amb els treballs a la Zona Zero o per pressions familiars.

Càncer entre bombers

"A l'11-S els vam rescatar. Ara és el seu torn", va dir Pat Lynch, president de l'associació de beneficència de la policia de Nova York, en una conferència de premsa la setmana passada. L'organització va demanar al govern ajudes per a les víctimes de l'11-S després que la revista científica britànica The Lancet publiqués un estudi mèdic que mostra que els bombers que van participar en les tasques de rescat tenen un 19% més de possibilitats de contraure càncer. L'estudi, dirigida pels serveis mèdics del cos, va examinar gairebé 9.000 bombers.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT