Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

Duran denuncia el "filibusterisme" de Zapatero per l'abús dels reials decrets llei

Bono defensa un govern "patriòtic" de PP i PSOE

El president del Congrés va defensar que la millor fórmula per afrontar les turbulències econòmiques és un govern d'unitat de PP i PSOE. Rubalcaba va respondre amb un eloqüent silenci.

Per fer front a la turbulenta situació econòmica espanyola, el president del Congrés, José Bono, va proposar ahir, de cara al 20-N, emmirallar-se en la gran coalició que va regir Alemanya entre el 2005 i el 2009. Bono va considerar ahir que seria "patriòtic" forjar un govern de coalició de PP i PSOE per donar una imatge d'unitat i transmetre confiança als mercats. La proposta va obtenir un sorollós silenci per part dels dirigents del seu partit i es va guanyar la mofa de CiU, que va recordar que si tots dos partits no han estat capaços de fer un pacte d'estat contra la crisi, més faraònic resulta un govern d'unitat.

"Jo sóc partidari que es governi junts fins on sigui possible. En aquests moments no seria bo ni per al PP ni per al PSOE, però sí per a Espanya", va afirmar en declaracions a Onda Cero. Bono va afegir que aquesta solució seria més efectiva que avançar encara més les eleccions, com demanen els populars, i va subratllar que "s'equivoquen" els que creuen que un canvi de govern permetria resoldre la crisi del deute o del dèficit "de la nit al dia". I com a exemple va posar els estats on el govern ha canviat "i les coses han empitjorat".

El candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va fugir d'estudi quan se li va demanar l'opinió sobre la proposta llançada pel seu company de partit. Durant l'acte que va celebrar ahir a Sòria, es va limitar a afirmar que el PSOE "té un camí marcat que ha de seguir" i que passa per aconseguir reduir el dèficit, completar la reestructuració del sistema financer i adoptar més mesures necessàries per reactivar l'economia i crear ocupació.

Aquest full de ruta no compta amb cap mena de credibilitat pel candidat de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir va denunciar el "filibusterisme" parlamentari del PSOE a l'hora de plantejar aquestes reformes. Duran va lamentar que el govern "no té cap intenció d'aprofundir en aquestes reformes" i que ja "en té prou" aprovant un reial decret llei, una pràctica "que té poc a veure amb el funcionament ordinari d'un sistema parlamentari democràtic" perquè no permet a la resta de partits introduir-hi esmenes. A més, va denunciar que el govern espanyol aconsegueix així "un xantatge permanent inacceptable", perquè resulta complicat votar en contra d'una proposta, com ara la negociació col·lectiva, que CiU sempre ha demanat.

Un "temps d'impàs" erroni

"Són purament per cobrir l'expedient d'anunciar que han aprovat la reforma encara que no reformi gairebé res", va dir Duran sobre els reials decrets llei, el pròxim dels quals està anunciat per al 19 d'agost. I, en aquest sentit, va insistir que si aquestes reformes no s'acaben impulsant caldrà convocar eleccions "molt abans" del 20-N. De fet, considera un "error" la fórmula emprada per anunciar-les. "El que és habitual és dissoldre les Corts i convocar eleccions immediatament", va precisar. Segons Duran, s'ha avisat amb tanta antelació que s'ha creat un "temps d'impàs" que ho complica tot, sobretot en un moment d'inestabilitat econòmica on el que cal és traslladar confiança als mercats.

El líder d'Unió va afegir que aquest impàs tampoc beneficia a "la disparitat d'interessos" que tenen Zapatero i Rubalcaba. "Al president li interessa prendre mesures que traslladin confiança als mercats. I al candidat li interessa pensar només a curt termini i intentar arribar al 20 de novembre amb quantes menys ferides possibles, millor", va assegurar.

I mentre Duran ja exerceix de candidat, la resta de partits a Catalunya i a l'Estat intensifiquen els moviments per definir caps de llista i fórmules per concórrer als comicis. És el cas de Bildu, que ahir va proposar al PNB i Aralar una candidatura única abertzale. L'objectiu seria configurar "una nova aliança" per al País Basc i Navarra basada en la pacificació, el diàleg i la defensa del "reconeixement nacional basc". Els tres partits es reuniran els pròxims dies per avaluar conjuntament la proposta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT