Intentava mantenir les formes però la suor li jugava una mala passada. Davant la incredulitat dels periodistes, els seus arguments pujaven de to. I s'acostaven més micròfons. José Bono començava a ser conscient que la seva estratègia perquè ningú parlés de Bildu no donaria el resultat esperat. Suava. No entenia per què els periodistes no ho veien tan clar com ell.
Les seves primeres paraules havien estat que "la democràcia obre els braços a tots els que l'abracen". Justament el contrari del que passava. En primer lloc, perquè la decisió havia estat seva i perquè va dir que era inamovible. Mentre ell sigui president del Congrés i el Tribunal Suprem "no rectifiqui la il·legalització", cosa que en tot cas ha de fer el Constitucional abans que comenci la campanya, ell no permetrà l'ús del Congrés als que segons la sentència són "testaferros i ajudants" de Batasuna i que actuen "de manera recargolada i contra la llei". A més de ser una mesura que no es tocarà, va explicar que era exemplificadora perquè el Congrés representa els espanyols que reclamen "claredat amb els còmplices i encobridors d'ETA". El seu últim argument va ser que ho havia tractat amb el líder del PP, Mariano Rajoy, i amb el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i que hi estaven a favor. Només faltaria.
Feia minuts que el Congrés havia enviat una nota prohibint la roda de premsa convocada per ERC i ICV amb representants de Bildu. La coalició no ha estat prohibida, i els seus membres no han estat acusats de res. Se n'han vetat les llistes el 22 de maig. Però al Congrés els era igual.
La nota acabava donant "la instrucció directa" perquè s'impedís l'entrada a les dependències del Congrés "a l'independent anomenat Martín Garitano", periodista de Gara i alcaldable de Bildu a Guipúscoa i que mai ha estat acusat de res. La decisió de Bono arribava malgrat que és freqüent que el Congrés deixi celebrar rodes de premsa a la sala Clara Campoamor a persones alienes al Parlament espanyol, sempre que els acompanyin diputats que se'n responsabilitzin. N'han fet ús diputats del Parlament de Catalunya, membres d'ONG o representants sindicals, per exemple.
Quadres franquistes
Quan ho va haver decidit i consensuat, Bono ho va traslladar a la reunió de la junta de portaveus i va recollir el suport del PSOE i el PP, que viuen aquests dies, i malgrat la precampanya, una lluna de mel "contra ETA". CiU i PNB s'hi van mostrar en contra. Aquest fet va obligar a CiU a posicionar-se en una qüestió que, fins aquell moment, esquivava. Josep A. Duran i Lleida va dir que impedir l'ús de la paraula a una persona que "no està imputada, ni processada, ni condemnada" és "un error" que es podien "estalviar".
El debat a la mesa va servir perquè el PNB se seguís distanciant del PSOE. El diputat nacionalista José Ramón Beloki va criticar que no es deixin entrar al Congrés membres de Bildu i en canvi sí que hi entrin persones "imputades per altres delictes". Estava indignat. Va advertir que en nom de la "dignitat" s'havia rebutjat "arbitràriament" l'entrada d'una persona a la qual el Tribunal Suprem "no l'ha privat fins ara de cap altre dret fora de ser electe passiu", en al·lusió a Garitano.
Va aprofitar per queixar-se dels quadres de presidents de les Corts franquistes a les parets del Congrés, com Esteban Bilbao, "imputat pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat durant la Guerra Civil i els primes anys del règim", va lamentar Beloki.
La roda de premsa de catalans i abertzales es va acabar celebrant al davant del Congrés. Però a la vorera contrària. Els policies els van impedir situar-se al davant dels lleons. La coalició va fer una crida al PP i al PSOE perquè no posin traves a "l'oportunitat històrica" al País Basc per aconseguir la pau. Els diputats Joan Ridao i Núria Buenaventura i el senador Joan Saura hi van donar suport. Però no havien estovat Bono. El seu espanyolisme és a prova de rodes de premsa, però ahir el tret li va sortir per la culata.
