El Brasil vol eliminar l'esclavatge que castiga les zones rurals

São pauloEl Brasil ha recorregut un llarg camí per eradicar l'esclavatge, un dels mals endèmics que castiga, principalment, les zones rurals del país, i l'executiu encapçalat per Dilma Rousseff continua multiplicant els recursos que dedica a aquesta tasca. Des de fa 15 anys, el govern, el poder judicial, les forces de seguretat, el món empresarial i la societat civil han unit esforços i han creat el model més avançat del món en el combat contra l'esclavatge modern. La tolerància zero amb les situacions laborals denigrants els ha valgut el reconeixement unànime arreu del planeta i els elogis de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

Milers d'alliberats

Els resultats obtinguts són clars. En el període 1995-2010, sota les administracions de Fernando Henrique Cardoso i Lula da Silva, el govern federal va dur a terme més de mil operacions en 2.673 establiments, situats principalment en zones agràries d'estats amazònics, i va alliberar fins a 37.870 persones que estaven sent explotades.

El ministeri de Treball estima que uns 20.000 treballadors segueixen actualment en condicions de falta de llibertat. Una xifra pròxima a la que dóna la comissió de la pastoral de la terra de l'Església Catòlica, que el 2003 va calcular que hi havia prop de 25.000 persones sotmeses a treballs forçats en àrees rurals. ONGs com Repórter Brasil destaquen la dificultat de fer projeccions i apunten que els delictes es cometen en propietats rurals clandestines, sense cap registre oficial, una circumstància que pot fer elevar el nombre d' esclaus fins als 200.000.

Assenyalats públicament

Encara hi ha un llarg camí per recórrer, però el govern de Rousseff està convençut que l'eliminació total d'aquestes pràctiques abusives és una meta real. Segons la fiscalia de treball hi ha dos factors que estan ajudant, i molt, en tot aquest procés: l'actuació ferma del mateix poder judicial i la llista negra que elabora el ministeri de Treball. Des del 2004, semestralment es publica a internet, perquè es pugui consultar públicament, el registre d'empreses i persones físiques que han estat denunciades per explotació de treballadors esclavitzats.

En l'última actualització, de finals de juliol, la llista compta amb 48 noves inclusions -hi destaca la presència de dos alcaldes- i arriba als 251 noms, que representa un rècord des que es va instaurar. L'augment de denúncies és una conseqüència directa de la diligència i de la determinació de l'administració en aquests últims anys.

La majoria dels processos estan situats geogràficament al nord del país, a l'Amazònia. L'estat més castigat és el de Parà, precisament on hi ha més volum de desforestació de selva a causa de la pressió dels grans productors agropecuaris. L'experiència de quinze anys indica que les situacions de treball forçat es multipliquen en regions on es produeixen delictes mediambientals. Sobretot al Brasil profund, on la presència de l'Estat resulta pràcticament inexistent.

La situació a les ciutats

Les denúncies per abusos laborals s'estenen a setze estats brasilers. Hi ha una nova modalitat, d'aparició recent, que trenca el paradigma del Brasil rural i que afecta les grans ciutats. São Paulo és una d'aquestes ciutats, i té com a principals víctimes els immigrants il·legals, la majoria procedents de Bolívia (encara que també hi ha casos de coreans), que treballen en condicions d'esclavatge en tallers clandestins de confecció tèxtil.