Publicitat
Publicitat

JUDICI A NORUEGA

L'autor confés de les massacres d'Oslo i Utoya considera que va perpetrar un "acte polític sofisticat"

Breivik: "Els tornaria a matar"

"Vaig perpetrar l'acte polític més espectacular i sofisticat d'Europa des de la Segona Guerra Mundial, i ho tornaria a fer". Sense rancor i demanant l'absolució, l'autor confés dels atemptats d'Oslo i la matança d'Utoya va prestar ahir a la capital noruega la primera declaració davant del jurat, en el segon dia de vista del seu procés.

L'acusat, Anders Behring Breivik, de 33 anys, va dirigir-se a la sala després que els jutges li permetessin llegir un comunicat que havia despertat els recels de molts noruecs, que temien que fos un manifest de propaganda xenòfob i d'extrema dreta. Les autoritats ja s'havien posat d'acord prèviament perquè -tot i que tant els testimonis com els familiars i la premsa podien ser presents a la sala- no es cobrís la seva primera declaració en directe.

El seu posat durant la compareixença va ser bastant diferent del personatge vestit de negre, amb estil policial, que va matar a sang freda 77 persones el 22 de juliol passat. Algunes vegades precipitat i sense alè per parlar massa ràpid, amb una vena que li bategava a la templa dreta, Breivik va sonar més nerviós, però en cap moment es va disculpar o va mostrar remordiments.

A més, va rebutjar l'informe d'un psiquiatre que assegurava que patia un desordre de personalitat narcisista. "El 22 de juliol no era per a mi. El 22 de juliol va ser un atac suïcida. Aquell dia no esperava sobreviure", va dir. "Un narcisista no hauria donat mai la vida ni per res ni per ningú [...]. Sóc un membre del moviment de resistència noruega, i com a representant seu parlo en defensa dels noruecs, els escandinaus i els europeus. Demanem que els nostres drets ètnics no se'ns prenguin".

Al·legant que va actuar en defensa de la seva pàtria i vinculant-se als alts càrrecs nord-americans que van autoritzar els bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki el 1945, va demanar "l'absolució al tribunal". "Si em titlleu de dimoni, també ho hauríeu de fer amb els responsables dels EUA que van decidir bombardejar el Japó", va dir.

Noruega processa Breivik pels atemptats al centre d'Oslo en què van morir vuit persones, però també per les 69 víctimes dels seus trets en un camp d'estiu a l'illa d'Utoya organitzat pel Partit Laborista, que governa al país. Ahir Breivik va comparar el camp amb una trobada de les joventuts hitlerianes.

I va arribar el torn per a la seva ideologia. Per explicar les arrels de la seva xenofòbia va remuntar-se a la seva adolescència, quan el seu millor amic hauria sigut musulmà, amb qui es va endinsar en la subcultura del hip-hop. "Vaig veure moltes coses, i com a resultat vaig passar-me a la dreta", va al·legar. Quan tenia 16 anys va involucrar-se "en almenys 20 baralles amb musulmans que creuaven del pròsper Oslo occidental a l'est més pobre, poblat per molts immigrants". "La gent que provava d'organitzar-se en contra d'ells eren titllats de racistes o neonazis. Això no és just", va sentenciar.

La jutge Wenche Elisabeth Arntzen li va demanar almenys cinc vegades que acabés el seu discurs, que repetia els grans temes del seu manifest de 1.500 pàgines, penjat a internet just abans dels atacs. Breivik va dir que per deferència a les famílies de les víctimes ja l'havia reduït de 20 a 13 pàgines i que necessitava defensar-se ell mateix.

Debat sobre la pena de mort

La sentència contra Breivik es donarà a conèixer, com a molt d'hora, el 22 de juny, però ahir va aflorar de nou el debat sobre la pena màxima a què se'l pot condemnar. Thomas Indrebo, un dels lay judge del cas -jutges no professionals que assisteixen els lletrats principals-, va dimitir ahir el matí a petició de la fiscalia i la defensa per haver dit en un fòrum a internet just després dels atemptats que veia la "pena de mort com a única opció en aquest cas".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT