Broggi surt de l'oasi
Conec Moisès Broggi per l'amistat que va mantenir amb el meu avi, Francesc Arasa. Els dos van tenir vides paral·leles i tots dos representen, cadascú a la seva manera, l'ambigüitat identitària catalana.
Tots dos van aconseguir el prestigi mèdic sobretot des de l'àmbit privat: Broggi ho va fer forçat perquè el franquisme el va vetar de la medicina pública; el meu avi, metge internista, ho va fer perquè el sector privat li garantia independència. Tots dos eren esperits místics i humanistes. Tots dos van establir ponts acadèmics entre l'Espanya franquista i el món exterior. Tots dos van ser acceptats per la burgesia barcelonina i hi van desenvolupar les seves vides, personals i professionals. Però si el meu avi va renegar del seu republicanisme i catalanisme un cop Franco va consolidar-se al poder -la conducta dominant a l'upper Diagonal-, Broggi va mantenir-ne la guspira. Ja centenari, el doctor Broggi va decidir sortir de l'oasi per brindar la seva figura al partit que l'hi demanés (Reagrupament) com un actiu aglutinador de l'independentisme. Així ho insinua en un vídeo que es reprodueix en els mítings de campanya d'Alfred Bosch. Broggi assegura que Bosch va oferir-li encapçalar la llista al Senat liderada per ERC. "Ho vaig acceptar immediatament". M'ho crec, i més si Bosch va invocar, com fa sovint, el sacrifici de la generació republicana.
Ahir van donar l'alta hospitalària a Broggi després de la caiguda que va patir. Vaig trucar a casa seva per saber com evoluciona; el seu fill Josep em va atendre amb cautela i em va dir que estava bé i que l'han operat per posar-li una pròtesi al cap del fèmur. Entenc els fills de Broggi si volen protegir el pare i la família de l'exposició pública. Els catalans som reservats de mena a l'hora de prendre partit polític. Però hi ha una idea que Moisès Broggi m'ha repetit en més d'una ocasió: "Les persones estem predestinades". Si a ell el cor el porta ara cap a la causa independentista, possiblement no tingui altre remei que acceptar-ho.
