Publicitat
Publicitat

L'AUGE DE LES FORMACIONS AMBIENTALISTES

La crisi d'electorat dels partits tradicionals obre les portes a l'alternativa ecologista

Brots verds a Europa

Diumenge passat els verds alemanys es van convertir en força de govern a Baden-Württemberg. L'ecologisme està de moda com a opció política? Són realment ecologistes, els partits? Sigui com sigui, el que ha passat al Japó ha marcat un precedent.

"La crisi a Fukushima ha decantat l'opció a Alemanya", assegura Ángel Valencia, analista polític i catedràtic de la Universitat de Màlaga. L'impacte en l'opinió pública de la catàstrofe nuclear ha catapultat el partit verd alemany al land de Baden-Württemberg, on ha doblat el nombre de vots. Valencia, que ha analitzat durant més d'una dècada el fenomen ecologista al Vell Continent, considera que "els verds s'estan convertint en una força de moda a Europa", perquè una de les bases del seu discurs és l'oposició a l'energia nuclear.

A França, Europe Écologie una coalició de partits verds i progressistes, també ha guanyat incidència en l'electorat des de la seva creació per les eleccions europees del 2009 i en les últimes cantonals, però el creixement de la ultradreta ha eclipsat aquesta tendència. En canvi, als països escandinaus, una societat on l'alternativa verda està més integrada en el territori, el creixement de la ultradreta va fer caure al setembre la coalició entre socialdemòcrates i verds al govern suec. Segons Valencia, "es pot dir que, en certa manera, el desencís polític general de la població a causa d'una crisi econòmica generalitzada fa votar alternatives als partits tradicionals". Els verds s'han considerat des dels seus orígens, als anys 70 i 80, justament com una alternativa a la dreta i l'esquerra amb un discurs radicalitzat que durant els últims anys s'ha anat moderant i consolidant en un programa polític que va més enllà dels drets socials i mediambientals.

Durant els 90, els ecosocialistes europeus van tenir la necessitat de traduir un llenguatge reivindicatiu en pràctiques polítiques i explicar fins a quin punt un "partit nou" pot seguir amb aquesta definició. Al llarg de la seva trajectòria, els verds han encarnat el problema de ser un partit isolat a la majoria d'estats Europeus. El Partit Verd Europeu, fundat el 2004, vol acabar amb aquesta tendència i donar més projecció a les diferents realitats comunitàries.

L'excepció mediterrània

L'alternativa, però, continua sent bastant dèbil tant a Itàlia com a Espanya i Portugal. Això ha fet que durant anys els ecologistes s'hagin aliat amb partits d'esquerra postcomunistes. La copresidenta del Partit Verd Europeu, la italiana Monica Fressoni, considera que avui dia "els partits comunistes de cap manera emergeixen com una alternativa interessant, mentre que els verds sí que ho fan". "Aquest fet dificulta la possibilitat de coalicions d'esquerres, tot i que la crisi dels socialistes ajuda els verds". El pes històric del moviment obrer i de les forces d'esquerra determina el pes que tenen els partits al Parlament, així com la tradició democràtica de l'estat en qüestió, assegura Valencia.

A l'arc mediterrani, part de l'ecologisme creix de bracet amb partits postcomunistes, com és el cas d'Iniciativa per Catalunya o Izquierda Unida. Amb l'evidència d'un bloc purament verd i progressista espanyol, l'exmilitant de Greenpeace, Juan López de Uralde, va crear el setembre del 2010 la fundació EQUO, que aspira a ser un partit polític en les pròximes eleccions estatals i té com a intenció superar la tradicional divisió del bloc alternatiu espanyol. "Seguim l'exemple de França per poder aglutinar poder de vot i revertir la tendència estatal -argumenta Uralde, que també es mostra preocupat pel fenomen de la ultradreta al nord d'Europa, ja que té un judici pendent a Dinamarca per haver interromput un sopar de presidents durant la Cimera del Clima de Copenhaguen-. Cal que sapiguem demostrar que podem donar una alternativa econòmica a la crisi".

Amalgama de verds diferents

Tot i els petits indicis de "brots verds" a Europa, els partits ecologistes només han aconseguit governar amb coalicions en minoria, i la capacitat d'incidència en política ha estat més aviat poc rellevant. El 2001, els verds alemanys van acceptar -al govern amb els socialdemòcrates- participar a la guerra de l'Afganistan. Un exemple de les dificultats d'incidir en política per ser encara una alternativa isolada. Caldrà esperar per veure si el fenomen Baden-Württemberg té el seu efecte en altres processos electorals europeus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT