Publicitat
Publicitat

Bruno Oro: "Cristiano Ronaldo li dedica una cançó a Messi!"

Eclèctic Demà, a la sala Luz de Gas de Barcelona, Bruno Oro (Barcelona, 1978) presentarà el seu segon disc, 'Tempus fugit'. Si voleu conèixer qui s'amaga darrere l'actor de les mil cares, com el defineix Màrius Serra, només l'heu d'escoltar

Convindràs que Tempus fugit és difícil de classificar…

No és un disc fàcil. És una mica caòtic i transgressor. Estem acostumats que un músic segueixi una línia concreta. Però és un disc honest i molt instintiu, és a dir, que he fet el que he volgut. Amb el productor, al començament, dèiem que seria un disc amb cançons tranquil·les.

Tranquil? Sí que hi ha cançons molt íntimes, però també hi ha pop, jazz, funk i música disco!

Sí. Hi ha Geloso perquè m'agrada la bona música disco. La gelosia per a mi és un tema molt important i el volia explicar.

Ets gelós?

Ho era, molt! Amb aquesta cançó he fet molta teràpia, he sortit de l'armari de la gelosia. Ara ho sóc molt menys, és increïble, però molt menys!, quasi fins a no ser-ho. [Riu.]

A Narayama parles de la mort.

És la meva gran obsessió. La balada de Narayama , la pel·li de l'Imamura, em va deixar garratibat. Tinc la mort molt present. De petit, quan em van explicar el concepte de la mort vaig quedar impressionat. No el tolerava. No tinc una família gaire religiosa i quan vaig entendre que morir-se era que ja no hi havia res, mai més, visualitzava aquest etern silenci i aquesta negror. A les nits no podia dormir perquè sentia el silenci de la mort. En aquesta cançó parlo d'una mort sense dolor.

També t'ha servit de teràpia?

I tant!

O sigui que aquest disc és una mena de diari personal, de trajecte vital amb música?

Totalment. Parlo de Cadaqués, parlo de la meva àvia a Buda s'ha enamorat , parlo de Nova York, la ciutat que em va fascinar, i això que hi era reticent perquè tothom em deia que Nova York era l'hòstia! I sí, ho és, i més si t'agrada la música.

Has enregistrat el disc a Nova York.

I masteritzat a Los Angeles! Quins músics! He tingut la sort de comptar amb el Marc Ribot, el guitarrista del Tom Waits, tot un luxe.

I demà, al concert, quins músics t'acompanyaran?

Músics joves, de l'Esmuc, boníssims! Manuel Krapovicas, contrabaix; Pau Romero, guitarra, orgue i acordió; Dídac Fernández, bateria, i Marcel·lí Bayer, saxos i clarinet.

Cada cançó està dedicada a una o a dues persones, per què?

A mi m'agradaria que me'n dediquessin una però no ho han fet mai, encara. Cada cançó és un món. Messi està dedicada al Queco Novell perquè som dos malalts d'aquest jugador. Risotto en fa menor l'he dedicat a la Clara Segura perquè és molt teatral.

Feu un bon tàndem la Clara Segura i tu. Quan us veu conèixer?

L'any 2001, fent El alcalde de Zalamea , amb el gran Jordi Dauder. En aquell muntatge li van dir que tenia càncer. Allà vaig conèixer la Clara, vam connectar de seguida, i li vaig dir: Escolta, per què no fem alguna cosa d'humor? Jo escric alguns esquetxos i ho provem. I vam provar-ho, ens van veure els del Teatre Malic i ens van agafar pel Grec. La Clara i jo som com dos germans.

A Crackòvia , Carlos Latre, que és merengue , fa de Messi, i tu, que ets culer, fas de Cristiano Ronaldo. Com ho porteu?

És estrany, mooolt estrany! Podries titular l'entrevista: Cristiano Ronaldo li dedica una cançó a Messi! [Riu.]

Fet! Latre em va dir que molts jugadors del Madrid veuen Crackòvia i que Sergio Ramos és l'únic a qui no li fa gràcia la seva paròdia. Creus que Ronaldo et deu veure?

Segur que ho ha vist perquè és tan presumit… Crec que, en el fons, deu ser molt insegur.

Com us ho feu per gravar Crackòvia i Polònia el mateix dia que s'emet?

Mira, vaig llegir un reportatge sobre Rafa Nadal i la final de Wimbledon en què ell va guanyar per primer cop a Federer. McEnroe va dir que era el millor partit de la història del tenis. Nadal parlava de la disciplina mental, de la seva preparació, de visualitzar la victòria, i vaig pensar que els actors hem de tenir aquesta disciplina esportiva perquè, si no, no aguantes. Molts cops estem esgotats mentalment perquè és estressant. La gent diu: "Que bé que us ho passeu!" Home, el vint per cent de l'estona, perquè té molta tela!

Per què no funcionen aquests programes d'humor a Madrid?

Potser perquè l'humor català té un segell propi. El futbol sí que traspassa fronteres, és més comercial en el món de l'humor, és molt universal i més infantil. La prova es que es veu a tota l'Amèrica del Sud, i a Rússia! En canvi, un programa de paròdia política fora de Catalunya… Cuidao ! El Toni Soler es resisteix a creure que Polònia no pugui funcionar fora.

Et queda temps per pensar a fer teatre o cinema?

M'agradaria fer cine. Vaig fer un paper molt petit a Macià contra Companys i li vaig dir al Toni que escrivís més guions. Jo acabo d'escriure un text teatral que faré amb la Clara Segura la tardor de l'any que ve. Però ara tinc un compromís amb el Toni i mentre funcioni Polònia i Crackòvia no penso deixar-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT