Publicitat
Publicitat

DESPRÉS DE LA CIMERA DE BRUSSEL·LES

La cancellera troba nous aliats a favor d'una Europa 'low cost'

Merkel, europeista per força

Cancellera Merkel, quina idea té d'Europa?" La pregunta sembla innocent però no ho és. La va dirigir divendres un periodista a la cancellera alemanya al final de la cimera de Brussel·les. Impassible, Merkel li va respondre: "D'aquí 10 anys la Unió Europea estarà molt més integrada que no pas ara". Les seves anades i vingudes en la qüestió europea han descol·locat més d'un. I el seu nou vestit amb la bandera blava de les 12 estrelles no acabar de convèncer. La cancellera s'ha convertit a l'europeisme?

Merkel acaba d'impulsar ni més ni menys que una reforma del Tractat de Lisboa per salvar l'euro i sembla disposada a tot per aprofundir en la governança econòmica. Encara no veu clara la possibilitat d'emetre els anomenats eurobons, el deute amb el segell Europa que ajudaria els que ara el paguen caríssim als mercats com Espanya. Però sí que ha posat fil a l'agulla, amb l'ajuda del seu aliat inseparable, Nicolas Sarkozy, per caminar ja des d'aquest 2011 cap a l'harmonització de la política fiscal i dels costos laborals a Europa. "Més competitivitat", va concloure Merkel a Brussel·les. "Obrir la via de la unitat política", va anar més enllà el ministre de finances alemany, Wolfgang Schäuble, fa uns dies. Europa camina al pas d'Angela Merkel. I la cancellera es deixa estimar.

El miracle alemany

La República Federal és en aquests moments un mirall econòmic per als països de la zona euro, la seva fortalesa és envejable per als seus veïns. Si bé és cert que l'economia va patir -i de valent- una forta sotragada el 2009, aquest 2010 el creixement és el millor des de la reunificació alemanya. La xifra de l'atur està al 8% i els alemanys que estaven instal·lats a la Costa Brava han hagut de tornar al seu país, on trobar feina no és una quimera. Quin ha estat el miracle? L'austeritat fiscal, la flexibilitat del mercat de treball, la productivitat de la indústria i un estat del benestar retallat. El model ha funcionat i ara Merkel vol imposar-lo a Europa. I tothom ho compra.

El Tea Party de l'euro

La conversió europeista de la cancellera també té una arrel dins del seu país. Una enquesta de la revista Stern d'aquest setmana diu que el 45% dels alemanys creu que l'euro ha portat més inconvenients que avantatges. Però el mateix estudi diu que el 49% està a favor de l'euro i un 48% vol tornar al marc. "Els alemanys estan acceptant el que és inevitable", és la conclusió de l'enquesta. Merkel veu que el Tea Party de l'euro instal·lat a Alemanya no va enlloc. I està disposada a defensar on calgui la moneda única, encara que sigui per pur pragmatisme: "El col·lapse de l'eurozona, fins i tot la sortida d'un país de l'euro, tindria greus conseqüències per a Alemanya", va dir Merkel fa uns dies en una entrevista al diari Bild .

El cor dividit

Els discursos públics de Merkel són clars. Com ho és el seu suport a la carta de David Cameron, el primer ministre britànic, en què demana una retallada substancial del pressupost europeu. La cancellera vol més Europa, però la vol low cost . És compatible? Ho haurà de ser. La maniobra de Cameron, un euroescèptic declarat, no ha estranyat ningú. Que Alemanya li doni suport tampoc. És el mètode el que ha fallat. No es pot demanar més integració europea i al mateix temps tancar l'aixeta del pressupost. El de Merkel és un lideratge europeu sui generis que només exerceix quan tothom fa el que ella vol. Vénen temps difícils per als europeistes convençuts. No pas per als de conveniència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT