CIMERA EUROPEA DE RESCAT
Crònica 17/12/2010

Tot s'hi val per defensar l'euro

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea van donar llum verda ahir a una reforma del Tractat de Lisboa per crear un fons permanent de rescat de les economies de la zona euro que facin fallida.

Marc Vidal
3 min
Tot s'hi val per defensar l'euro

BRUSSEL·LES."Si fa un any ens haguessin dit que reformaríem el Tractat de Lisboa no s'ho hauria cregut ningú". És la incredulitat d'un diplomàtic europeu que es passeja per la sala de premsa de l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, on els màxims mandataris europeus prenen les grans decisions. És també la constatació de l'evidència que l'euro és ara mateix ostatge d'uns mercats que viuen de l'especulació. La Unió Europea va demostrar ahir a la nit que està disposada a arribar tan lluny com calgui en la defensa de la seva moneda única. "La nostra determinació és clara", va dir ahir a la nit el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. "Farem el que calgui per defensar l'euro, que ningú en tingui cap dubte", va concloure. Fins i tot modificar un tractat que va costar anys i anys de negociar i ni més ni menys que dos referèndums a Irlanda. Però que ningú no pateixi, aquesta nova reforma del Tractat de Lisboa només requerirà introduir dues frases i s'espera que l'aprovació país per país no es torni a convertir en un laberint sense fi com ha passat alguna vegada en anteriors tractats.

Les dues frases que s'incorporen al tractat fixen la creació d'un "mecanisme d'estabilització permanent per salvaguardar l'estabilitat de l'eurozona", que traduït al llenguatge de carrer vol dir tenir uns diners estalviats per sempre, per deixar-los als països de la zona euro que estiguin en fallida. És, en definitiva, convertir en estable el fons extraordinari de 750.000 milions d'euros que va servir per rescatar Irlanda i que expira l'any 2013. Un mecanisme per donar solidesa i suport a la moneda única enfront dels mercats mundials que, quan es va redactar el Tractat de Lisboa, ningú no va pensar a introduir.

El pròxim a caure, Portugal

Un cop rescatada Grècia, a través d'un acord bilateral, i Irlanda, gràcies a aquest fons extraordinari, ara totes les mirades apunten a Espanya i Portugal, les dues economies que ara són l'objectiu dels atacs especulatius. Però la pròxima a caure no sembla que hagi de ser l'economia espanyola sinó la portuguesa. A Brussel·les se segueixen amb molta preocupació les actuacions del govern de Portugal que, tot i que dimecres va presentar 100 mesures contra la crisi, no veuen que vagin pel bon camí. Als despatxos de la Comissió Europea consideren que aquest pla portugès no aportarà la confiança necessària als mercats. Pel que fa a Espanya, en canvi, els comentaris des de Brussel·les són molt més positius. Sí que consideren que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero té voluntat d'afrontar la situació i l'últim paquet de mesures ha estat molt ben vist a la capital europea. I esperen que els mercats també ho vegin així.

La proposta de modificació del tractat aprovada ahir la va posar sobre la taula la cancellera alemanya, Angela Merkel, de bracet amb el president francès, Nicolas Sarkozy, ara fa dos mesos. Ahir Merkel va qualificar de "gran acte de solidaritat" aquesta reforma que ha aconseguit tirar endavant amb amenaces fins i tot d'abandonar la zona euro i tornar al marc alemany si no se'n sortia. Ahir però, les discussions a porta tancada dels caps d'estat i de govern van tenir tot un altre ambient d'entesa i cordialitat i cap retret.

Alemanya necessitava la reforma del tractat, ja que el seu propi Tribunal Constitucional ho requeria i també, i més greu, era necessari per posar fre a uns rescats que, per un suposat efecte contagi a altres països, li poden acabar costant molts diners. I quan es tracta de la caixa europea, els alemanys sempre consideren que ja fan prou. És per això que Alemanya volia especificar que el fons només es faria servir "com a últim recurs" tot i que al final es va haver de conformar amb un suavitzat "si és indispensable". Merkel no sempre se'n surt.

Del que es va parlar ben poc ahir va ser de la creació dels bons europeus que proposa el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, que és l'encarregat de coordinar l'euro. Tot i que algun dels participants a la cimera va posar el tema sobre la taula, cap dels grans països no es va sentir al·ludit i la proposta va quedar sense resposta. Reformar el tractat ja sembla una mesura prou sòlida i una bona opció és guardar cartutxos per a les següents batalles.

stats