Brussel·les admet que la tensió ja afecta tota la zona euro

Brussel·les.El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, va assenyalar ahir en una carta als líders europeus que, tot i la pressió dels mercats sobre Espanya i Itàlia, els problemes del deute tenen conseqüències sobre tots els països de la moneda única. "És evident que ja no estem gestionant una crisi només de la perifèria europea", va declarar en la missiva que representarà un abans i un després en la gestió de la crisi.

Aquesta afirmació suposa un canvi en la posició de Brussel·les sobre els problemes de deute. Fins ara les institucions comunitàries havien tractat la crisi com un problema de certs governs, principalment del Mediterrani, que havien estirat més el braç que la màniga durant l'època de bonança i, per tant, la UE havia de centrar els esforços a contenir els problemes en aquests estats i evitar contagis. Aquesta hipòtesi, defensada pels països del nord i centre del continent, pot ser certa per a Grècia, però queda desmentida per les xifres d'estats com Irlanda, Portugal i Espanya, que abans de la crisi tenien deutes similars o inferiors al d'Alemanya.

Barroso va indicar la seva "profunda preocupació" per l'evolució de la crisi, que aquests dies s'està acarnissant especialment a Itàlia i Espanya. El president de la Comissió va atribuir els problemes a la incertesa mundial que provoca la situació del deute nord-americà i, sobretot, a "la comunicació indisciplinada, la complexitat i el caràcter incomplet" de les reformes acordades al juliol en l'última cimera europea. Responsables tècnics seguien treballant ahir a Brussel·les en la concreció de les mesures pactades, però encara poden passar setmanes fins que se'n tanquin els detalls exactes. És per això que Barroso va demanar als estats celeritat per aprovar-les un cop siguin oficials, sobretot l'ampliació de poders del fons de rescat temporal.

Risc de contagi

De fet, en la seva carta, el president de la Comissió encara va anar més enllà i va suggerir revisar el paper dels fons de rescat "per assegurar que estan equipats amb els mitjans per afrontar un risc de contagi". Aquestes paraules poden donar a entendre que Barroso veu insuficient el paper d'aquests fons en cas d'una pressió més gran sobre el deute italià o espanyol. Alemanya i Holanda s'oposen a tornar-los a ampliar.

La carta de Barroso, juntament amb els anuncis del Banc Central Europeu, van tenir efectes negatius sobre els mercats. Espanya i Itàlia van tornar a batre un rècord en els interessos del seu deute i, a més a més, les quatre grans borses europees (Londres, París, Frankfurt i Milà) van patir una enèsima jornada de dures pèrdues i totes van tancar amb caigudes de més del 3%.