Publicitat
Publicitat

UNIÓ EUROPEA

La Comissió Europea obre un expedient contra les polèmiques reformes de l'executiu de Viktor Orbán

Brussel·les actua contra la supèrbia del govern hongarès

La Comissió Europea augmenta la pressió sobre el govern d'Hongria. Brussel·les va obrir ahir tres expedients contra l'executiu de Viktor Orbán per reformes legislatives considerades poc democràtiques.

La Comissió Europea ha passat de les paraules als fets. Convençuda de fer tot allò que estigui a les seves mans per frenar la deriva autoritària del govern liderat pel conservador Viktor Orbán, Brussel·les ha obert tres expedients sancionadors contra Hongria per la recent reforma de la seva Constitució. Els serveis jurídics de la Comissió han analitzat durant setmanes si els canvis legislatius són compatibles amb la normativa comunitària i han arribat a la conclusió que tres de les reformes violen les lleis europees: la reforma del banc central hongarès, el sistema judicial i la protecció de dades. El cap de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, va anunciar ahir el primer pas dels tres expedients sancionadors. Si Orbán no rectifica, Brussel·les podria portar Hongria al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE).

"Esperem que les autoritats hongareses facin els canvis necessaris per garantir el respecte del dret europeu. Fins ara no ha estat així", va declarar Barroso. Tot i que l'actuació de Brussel·les és de caràcter jurídic, el cap de l'executiu comunitari no va amagar ahir que la preocupació real és la retallada de les llibertats i de drets fonamentals al país. L'ascens al poder d'Orbán el 2010 va suposar per a Hongria un pas enrere en la seva qualitat democràtica. Orbán, líder del partit conservador Fidesz (Unió Democràtica Hongaresa), va obtenir una clara victòria a les eleccions en un moment en què el país estava immers en una profunda crisi econòmica. Es va fer amb tres quartes parts del Parlament, cosa que li ha atorgat un marge de maniobra amplíssim per aprovar lleis sense cap obstacle.

El populista Orbán ha convertit la seva aclaparadora victòria en un una espiral de reformes que recorden els règims feixistes, tota una paradoxa per a un polític que va iniciar la seva carrera com a dissident del comunisme. El primer que va fer quan va accedir al poder fa 20 mesos va ser aprovar una llei de premsa revestida de tics dictatorials. La norma, criticada per Brussel·les, preveu sancions econòmiques per als mitjans de comunicació o periodistes que atemptin "contra l'interès públic, l'ordre públic i la moral". També seran sancionats aquells que publiquin informacions considerades "parcials" pel govern. Les protestes i la pressió de la Comissió Europea van servir de ben poc.

Punts polèmics

Tot i que el govern conservador i nacionalista d'Orbán ha aprovat un bon grapat de polèmiques reformes que erosionen la democràcia, l'executiu comunitari només ha trobat la manera de rebatre'n tres. La primera afecta, segons Brussel·les, la independència del banc central d'Hongria. L'executiu d'Orbán ha augmentat el nombre de vicegovernadors, de manera que pugui controlar més directament les decisions de l'autoritat monetària estatal. Pel que fa al sistema judicial, el nou govern ha rebaixat l'edat de jubilació forçosa des dels 70 anys fins als 62. La mesura provocarà la sortida de 250 membres de la judicatura. En el cas del Tribunal Constitucional, per exemple, si es jubilen una part dels magistrats, Orbán podrà nomenar jutges afins al govern i tindrà controlat l'alt tribunal. L'últim punt que la Comissió Europea considera il·legal és la nova normativa de protecció de dades. El nou executiu hongarès s'ha carregat un comissionat parlamentari que vetllava per la seva independència.

Mesura dràstica

El president de la Comissió i el primer ministre d'Hongria es veuran avui les cares a Estrasburg, on els dos líders participaran en un debat a l'Eurocambra sobre les polèmiques reformes. Des del Parlament Europeu, alguns grups polítics ja han demanat a l'executiu comunitari i als estats membres que invoquin l'article 7 del Tractat de Lisboa, que preveu retirar el dret de vot al Consell d'un soci com a mesura de càstig per no complir amb la legislació comunitària. Seria la mesura més dràstica que es pot prendre contra un govern europeu i, de moment, no s'ha invocat mai.

El primer ministre d'Hongria va assegurar ahir en un comunicat fet públic després de la decisió de la Comissió Europea que considera "molt important" la independència del banc central, de la justícia i de la protecció de dades. Orbán es va comprometre també a donar resposta a les preguntes plantejades per Brussel·les en els tres expedients sancionadors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT