Brussel·les encén el camp català
La Generalitat i els pagesos veuen la reforma de la política agrària comuna (PAC) com una amenaça que farà perillar el futur del sector. La normativa uniformitza les ajudes i prima l'ecologia.
BRUSSEL·LES.El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va assegurar ahir des de Brussel·les que el nou enfocament de la PAC és "inacceptable" i que podria tenir "un gran impacte" en el sector agrícola i ramader. "La reforma fa perillar l'activitat agrària i agroalimentària a Catalunya i a Espanya", va afegir. Unió de Pagesos va anar més enllà i va xifrar les pèrdues en 170 milions d'euros. El sindicat agrari considera que la reforma implicarà un "increment de la competència deslleial", va assegurar el responsable d'organització de la Comissió Permanent d'Unió de Pagesos, Josep Carlos Vicente. Els pagesos demanen a les administracions que "defensin una PAC més equilibrada envers la diversitat dels sistemes productius de l'Europa mediterrània". Però, qué és el que preocupa al sector i a la Generalitat? Bàsicament, el canvi de criteri a l'hora de repartir les ajudes europees.
El comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, que ahir va presentar la proposta de la PAC del període 2014-2020, vol que les subvencions es reparteixin segons la superfície conreada i no segons criteris històrics. Actualment les ajudes als socis europeus més antics, entre ells Espanya i França, es calculen a partir de la producció que tenia cada explotació fa deu anys. En canvi, els nous socis, com els països bàltics o Romania, reben les ajudes segons la superfície conreada. D'aquesta manera, en la majoria dels casos en surten beneficiats els països de l'Europa dels Quinze.
La Comissió Europea vol acabar amb aquesta disparitat de criteris i fer que les ajudes siguin més homogènies entre estats membres i entre regions. Per fer-ho vol crear una mena de tarifa plana perquè els agricultors catalans rebin els mateixos diners per hectàrea que els agricultors italians, polonesos o suecs. No obstant això, el comissari europeu ha dit que els governs estatals tindran marge per repartir les ajudes entre les regions amb altres criteris establerts des de la capital.
Brussel·les també vol acabar amb les ajudes multimilionàries que reben els grans latifundis. Per això proposa que cada explotació pugui rebre un màxim de 300.000 euros anuals. La idea és que les ajudes agrícoles vagin a parar a mans dels pagesos que necessiten les subvencions per poder subsistir i no serveixin per subvencionar camps de golf. "Dubto molt seriosament que els aeroports o camps de golf necessitin una ajuda a la renda agrícola", va ironitzar Ciolos.
El comissari europeu d'Agricultura vol impulsar criteris més estrictes a l'hora de rebre ajudes per evitar que els "agricultors de sofà" estiguin subvencionats. Entre altres mesures, els agricultors hauran de conrear un mínim de superfície per poder rebre ajudes europees. També es vol incentivar els joves perquè es dediquin a l'agricultura i evitar que l'envelliment dels pagesos es tradueixi en una davallada de la producció. Les dades són preocupants: només un 7% dels pagesos europeus tenen menys de 40 anys.
Respecte pel medi ambient
Els pagesos que apostin per respectar el mediambient rebran més ajudes europees que la resta. La nova PAC destinarà a partir del 2014 un 30% de les ajudes a les explotacions que tinguin més cura de la terra a través de pràctiques com el guaret -deixar de conrear la terra durant un temps perquè es regeneri- o la rotació de cultius. "El temps passa i és important que ens adaptem als canvis", va assegurar Ciolos.
La PAC és la política comunitària que s'emporta una part més important del pressupost europeu, gairebé 60.000 milions d'euros. El document, que és només una proposta, preveu una retallada del 7%. Els socis europeus començaran a discutir-la a finals de mes però no es preveu que s'aprovi fins a, com a mínim, el 2013.
