Brussel·les estudia dur Hongria als tribunals
La Comissió Europea està decidida a actuar contra Hongria. Brussel·les creu que la nova Constitució hongaresa no respecta els drets fonamentals i amenaça de denunciar el país al Tribunal de Luxemburg.
BRUSSEL·LESHongria torna a estar en el punt de mira de la Unió Europea. Brussel·les decidirà tornant de festes si porta el govern del conservador Viktor Orbán al Tribunal de Justícia de Luxemburg per no complir amb la legislació dels Vint-i-set. L'objecte de controvèrsia és la nova Constitució hongaresa, que omple de competències el govern en detriment d'institucions bàsiques de l'estat de dret i de la separació de poders pròpia de l'estat liberal com el Banc Central o el Tribunal Constitucional, a més de proclamar el fonament cristià i tradicional de la nació hongaresa.
"Estem estudiant les lleis constitucionals que van entrar en vigor l'1 de gener i comprovant que s'ajustin al dret i els valors de la UE", va assenyalar ahir el portaveu de la Comissió, Olivier Bailly, que va deixar clar que si s'aprecia incompliment no dubtaran a dur la carta magna hongaresa a la justícia europea.
Dos mesos per rectificar
Si el procediment d'infracció tira endavant, Budapest tindrà un termini de dos mesos per esmenar la Constitució després d'haver rebut una notificació de Brussel·les. La resposta haurà da satisfer la Comissió Europea, perquè si no el procés desembocarà directament al Tribunal de Luxemburg per violació del dret europeu.
Per respecte a la sobirania dels socis comunitaris, Brussel·les no obliga els estats membres a notificar els canvis en les seves cartes magnes -a diferència dels pressupostos generals-, però la Comissió pot actuar com a garant del dret europeu. Si una llei bàsica d'un estat membre no respecta les garanties mínimes dels valors comunitaris, pot penalitzar-lo. Per expressar-ho, Bailly va recordar la frase recurrent del president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso: "El respecte als valors i els Tractats de la UE no han de ser ni motiu de discussió". Però el govern conservador de Viktor Orbán -amb el control de dos terços del Parlament- podria obrir la caixa de Pandora enfrontant-se a la resta de països i, especialment, a Alemanya, la més dura amb el govern hongarès.
La nova Constitució hongaresa significa una involució democràtica al país, segons els crítics. D'una banda, debilita la separació de poders i, de l'altra, es fica en la vida privada dels hongaresos. Un dels punts que ha aixecat més polseguera és la nova majoria exigida per reformar la pròpia carta magna i les lleis orgàniques. Una majoria de dos terços, justament la capacitat parlamentària del govern.
El tarannà absolutista de la nova Constitució obté altres crítiques perquè inclou precisament una nova llei electoral que facilita la continuïtat del partit de govern, el populista Fidesz. Un abús de poder que porta també l'executiu a assumir competències del Tribunal Constitucional i del Banc Central del país. A més, el nou text també culpa l'oposició socialista actual dels crims de guerra comesos durant el comunisme -Orbán assegura que era necessari canviar les lleis per superar l'herència soviètica.
La vida privada tampoc queda al marge de la nova llei de lleis hongaresa. Hi ha preceptes sobre assumptes com el matrimoni (que aclareix que només és possible entre un home i una dona) i l'avortament, que queda prohibit taxativament. El text parla fins i tot dels fonaments de "la nova Hongria", que passen per la religió cristiana i el model de família tradicional.
Una nova advertència a Orbán
La reforma constitucional no ha agafat la Comissió Europea per sorpresa. L'any passat, en plena presidència hongaresa de la Unió Europea, Brussel·les va haver de sancionar Hongria per la seva nova llei de mitjans, un text que inclou un organisme supervisor de mitjans de comunicació que fa dues setmanes va decretar el tancament de Klubrádió, la principal cadena d'emissores de l'oposició.
La majoria absoluta aconseguida a les eleccions del 2010 no només està qüestionada pel descontentament dels socis europeus, sinó també pel malestar interior agreujat per la crisi econòmica. El creixement de l'atur i la inflació estan alimentant electoralment el partit d'extrema dreta i xenòfob Jobbik, conegut per les patrulles amb què intimida la població romanesa que viu a Hongria, on un 5% de la població és d'ètnia gitana.
