Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Les borses pugen per la recuperació del mercat del deute

Brussel·les presentarà a final de mes la seva proposta d'eurobons

Alemanya no ho té clar, però la Comissió Europea insistirà a "col·lectivitzar" el risc del deute sobirà amb els eurobons. Els mercats relaxen la seva pressió sobre la prima de risc d'Itàlia i Espanya.

La Comissió Europea no es resigna i insisteix en la seva proposta d'eurobons, una sortida que molts analistes defensen per intentar acabar amb la incertesa i evitar la fallida de l'euro. Els eurobons haurien de comptar amb el suport del estats i suposarien, en realitat, una transferència dels països més poderosos de la Unió Europea respecte als que estan més endeutats i amb una situació més complicada. El portaveu del comissari europeu d'economia, Amadeu Altafaj, va assegurar ahir a Barcelona que a finals d'aquest mes la Comissió Europea farà la seva proposta i que tindrà diverses alternatives, amb l'objectiu d'equilibrar els mercats de deute de la zona euro.

Altafaj va voler deixar clar que Alemanya, el gran obstacle fins ara per establir els eurobons, en realitat no s'hi oposa, sinó que reclama que sigui l'última peça d'un procés que compti primer amb un programa d'integració econòmica. El que vol la cancellera Angela Merkel és disciplinar els països de l'euro, provocar les reformes econòmiques en profunditat -que en el cas d'Espanya passen per canvis profunds en la legislació sobre el mercat laboral- i després reforçar la zona euro amb els eurobons. Seria, en paraules d'Amadeu Altafaj, com "col·lectivitzar el risc".

Després de tota una setmana d'incerteses en el mercat del deute, que han portat Itàlia gairebé a l'abisme, els mercats es van tranquil·litzar ahir davant de les reaccions polítiques. Les borses europees van tancar en positiu, amb significatives pujades. La borsa espanyola va pujar un 2,95% i l'Íbex-35 es va aproximar als 8.600 punts.

Bons d'estabilitat financera

Una de les claus va ser l'aprovació al Senat italià dels ajustos continguts en el Pacte d'Estabilitat. També per la situació a Grècia, amb un nou govern i el fet que Mario Monti, excomissari europeu, es perfili com a nou primer ministre italià.

Una altra qüestió, lligada estretament als plantejaments de la Comissió Europea, és el comportament del Banc Central Europeu, que hi va intervenir comprant bons italians. Tot, en el seu conjunt, va possibilitar que el cost per finançar el deute italià baixés lleugerament fins a situar-se en un 6,5%, amb un diferencial respecte al bo alemany de 457 punts, cent menys que en els últims dies. Mentre que el cost per a Espanya va ser del 5,85%.

La creació d'eurobons ajudaria a relaxar aquestes tensions, perquè el conjunt de la zona euro se'n faria responsable. Altafaj va reconèixer que Alemanya rebutja la mateixa denominació dels eurobons, i que, per tant, es podrien dir "bons d'estabilitat financera". La proposta, però, podria exigir canvis jurídics i podria suposar reformes en els tractats d'adhesió a la Unió Europea.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT