Crònica 23/04/2012

Brussel·les publica avui el dèficit espanyol del 2011

L' Eurostat publica avui les xifres oficials de dèficit del 2011. La incògnita és saber si la xifra espanyola coincidirà amb la del govern, un 8,5%. Ja hi ha experts que creuen que Espanya ha retallat massa.

Laia Forès / Manel Manchón
3 min
EL CONTEXT  La reducció del dèficit és especialment complicada en un escenari de 
 Crisi. Algunes veus demanen més temps perquè consideren que massa austeritat  pot ser contraproduent. Una opinió que no comparteix la Unió Europea.

BRUSSEL·LES / BARCELONAL'oficina d'estadístiques comunitàries, l'Eurostat, fa setmanes que treballa recollint dades per elaborar les seves pròpies xifres de dèficit dels estats membres. A Madrid hi ha molta expectació per veure quina serà la dada que publicarà avui l'Eurostat del dèficit espanyol del 2011. Després dels rumors que van córrer per Brussel·les -desmentits oficialment- que apuntaven a la sospita de la Comissió Europea que el govern espanyol havia inflat la xifra del 2011, un 8,5%, ara la gràcia és veure si el dèficit calculat per l'Eurostat és el mateix.

Sigui quina sigui la xifra, el cas és que Espanya haurà de reduir el dèficit al 3% l'any que ve, tal com reclama Brussel·les. Passar del 8,5% al 3% en només dos anys i en un context de crisi és una missió impossible, segons assenyalen alguns experts. "S'ha de refer el calendari i donar més temps per reduir el dèficit. Si en condicions de crisi s'imposa tanta austeritat, la conseqüència és que s'intensifica la recessió", assegura Paul de Grauwe, economista i analista del Centre d'Estudis de Política Europea (CEPS). A Brussel·les, però, el discurs continua sent que la consolidació fiscal "és essencial" per recuperar la confiança.

Tot i la inflexibilitat de la Comissió Europea i d'Alemanya, cada vegada hi ha més veus que posen en dubte la recepta de l'austeritat aplicada amb tanta mà dura i acusen la política de les retallades a qualsevol preu de ser la causa dels atacs dels mercats sobre el deute espanyol de les últimes setmanes. "Cal diferenciar entre dieta i anorèxia. Un excés d'austeritat té conseqüències negatives. No és creïble que en un període tan curt s'hagi de fer un esforç tan gran", assegura l'eurodiputat socialista del comitè d'Afers Econòmics, Antolín Sánchez. L'economista De Grauwe, per la seva banda, subratlla que els mercats estan atacant Espanya perquè amb tantes retallades "s'estan destruint les possibilitats de creixement". El punt de vista de l'analista belga contrasta amb el de la Comissió Europea. Per Brussel·les, "s'ha de fer un pas enrere per poder fer-ne després un cap endavant".

Els dubtes dels mercats

Els mercats continuen castigant amb cruesa Espanya, com es va veure la setmana passada. La incertesa és gran i també la desconfiança. Els analistes, però, deixen clar que els mercats "no estan sent objectius i busquen qualsevol excusa per atacar tot el que tingui a veure amb Espanya, per molt rebuscat que sigui el motiu", assegura Soledad Pellón, d'IG Markets. Una de les qüestions que recorda Pellón és que els bancs ara tenen liquiditat i que el problema "és de confiança". L'analista financera assenyala un informe de JP Morgan que afirma que els bancs espanyols conserven encara uns 90.000 milions d'euros del programa LTRO, del Banc Central Europeu (BCE), la barra lliure que va posar en marxa el president del BCE, Mario Draghi. Amb aquesta quantitat els bancs podrien cobrir, fins i tot, el que Espanya ha d'emetre de deute fins a finals d'any.

Però els mercats penalitzen el futur immediat, és a dir, si el govern espanyol podrà o no reduir el dèficit fins al 5,3% aquest any i arribar al 3% el 2013. Pellón considera que Espanya no hauria de ser penalitzada si la Comissió Europea acceptés ajornar l'objectiu del 3% el 2014.

L'analista Alejandro Varela, de Renta 4, creu que el gran problema d'Espanya és quadrar el cercle, perquè reduir el dèficit "és imprescindible", però "s'han de crear alguns estímuls per poder créixer". Aquesta situació portaria a una flexibilitat del dèficit si Europa acaba veient que no hi ha cap altre remei, però Varela considera que el més important és la confiança i fer el que es diu. "Si s'han de fer ajustos, el que es penalitza molt és que es digui que es faran i després no s'acabin complint".

stats