Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE ALERTA ALS MERCATS

El risc baixa a 369 punts pel rumor de compres del BCE

Brussel·les vol contundència en les reformes

Europa treu dues lliçons del desgavell de dijous als mercats: les autoritats comunitàries han de mesurar bé el que diuen i és urgent que els estats accelerin l'aplicació de les reformes compromeses.

De les paraules d'ahir del comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, se'n desprenen dues idees: Europa té pressa i necessitat de prudència. D'una banda, cal enllestir de manera urgent l'acord sobre el fons de rescat permanent de la Unió Europea i tancar els detalls sobre les ajudes a Grècia, que la Comissió preveu per a principis de setembre. De l'altra, els dirigents de la UE i dels països comunitaris han de parar atenció als anuncis, reclamacions i anàlisis de situació que pronuncien en públic.

Rehn feia aquest toc d'atenció després que ahir el discurs del president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, disparés totes les alertes als mercats del deute i de renda variable, i que la carta del president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, despertés el temor, entre els inversors, de contagi de la crisi a països fins ara no infectats, com Bèlgica i França.

La compareixença del comissari econòmic va produir-se en un moment de relaxament als mercats de deute. La raó d'aquest canvi de tendència sembla que són els rumors que es van anar estenent als mercats sobre la intervenció -no confirmada- del BCE comprant bons italians i espanyols, una possibilitat que un dia abans Trichet semblava que descartava. Entre els inversors també va córrer l'especulació que la Xina estigués adquirint bons dels estats amb un creixement més dèbil, els anomenats perifèrics . Els dirigents xinesos, un dia més, van fer declaracions públiques i van mostrar la seva confiança en l'economia europea i en la moneda única.

Com a conseqüència de tot això, la prima de risc espanyola va baixar fins als 369 punts, 30 per sota del tancament de dijous, tot i que de bon matí havia escalat fins prop dels 420. També es va relaxar el diferencial entre el bo italià a deu anys i el bund alemany des dels nivells màxims assolits un dia abans. En concret, va situar-se en 373 punts, la qual cosa vol dir que, per primera vegada al tancament, la prima de risc italiana es troba per sobre del diferencial de risc espanyol. En tot cas, la reducció de la pressió sobre el deute d'aquests dos estats allunya els rumors de rescat, una possibilitat que Rehn va negar per enèsima vegada.

Necessitat de contundència

Però tot i que el comissari d'Afers Econòmics va defensar els esforços d'Espanya per evitar haver de demanar ajuda a Europa, també va reclamar més pressa i, sobretot, contundència, per posar fil a l'agulla en les reformes pendents. Europa vol tancar tan aviat com sigui possible la reforma del sistema financer espanyol, uns canvis als quals està previst posar punt final al setembre, quan les entitats financeres que no compleixen amb els requisits de solvència tanquin els seus processos de recapitalització o donin entrada al Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).

Els altres dos fronts que ha d'encarar Espanya són el final de la reforma laboral i l'escull final de la negociació col·lectiva, i la consolidació fiscal. A Brussel·les veuen factible que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero compleixi amb el compromís de retallar el dèficit fins al 6%, però reclamen que l'executiu posi ordre en els comptes regionals. "Cal que les mesures es posin en marxa d'una manera molt rigorosa, especialment en l'àmbit regional", va dir Rehn en referència al dèficit de les comunitats autònomes.

En tot cas, des d'Europa es reclama més mà dura a l'hora d'aplicar les reformes compromeses, però també s'autoimposen deures que tampoc no poden esperar gaire més. L'acord d'implementació del segon rescat grec arribarà "en les pròximes setmanes", va explicar Rehn mentre posava èmfasi en les dificultats que un pla d'aquestes característiques suposa per a la Comissió Europea. Brussel·les finalment tindrà enllestits per posar a la pràctica els seus plans per al país hel·lè al setembre. Però el mecanisme d'estabilitat a llarg termini de la Unió Europea segueix causant divisió entre les autoritats comunitàries.

Un dia abans, Durão Barroso reclamava la necessitat d'ampliar el fons de rescat europeu, que actualment compta amb 750.000 milions d'euros. Olli Rehn va donar suport a les paraules del president de la CE afirmant la cohesió interna a la Comissió, però no va afegir més detalls respecte a això. També va reclamar coordinació i celeritat a la UE i als països de la zona euro.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT