CIMERA EUROPEA
Crònica 18/12/2010

Merkel i Zapatero, un retrobament a Brussel·les

La cimera de Brussel·les, tot i la neu i les baixes temperatures, ha servit per trencar el gel en les relacions entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

Marc Vidal
2 min
Zapatero i Merkel van parlar dijous a la nit de la pròxima cimera bilateral del mes de febrer a Madrid.

Brussel·lesLa cimera europea que ahir es va tancar a Brussel·les va servir d'entrada per fer pinya al voltant de l'euro, per advertir formalment que els països que comparteixen la moneda única "faran tot el que calgui" per salvar-la. Però més enllà d'això, va servir també per materialitzar un acostament entre Alemanya i Espanya ara que Angela Merkel veu com José Luis Rodríguez Zapatero comença a aplicar mesures que, per a ella, són música celestial. Sense anar més lluny, a la roda de premsa que Zapatero va fer quan va acabar la cimera, el president espanyol va deixar clar que, tot i el desacord de les forces polítiques i els agents socials, l'endarreriment de la jubilació als 67 anys es manté sobre la taula "com la proposta responsable que necessita el país". Són gestos com aquests, esforços en el camp de la sostenibilitat de les finances públiques, els que van portar ahir mateix la cancellera alemanya a dir que estava "impressionada" per les mesures del govern Zapatero per contenir la despesa i donar confiança als mercats que amenacen de tancar l'aixeta del crèdit per a Espanya. Merkel creu que Zapatero ara sí que va pel bon camí i és per això que ha reactivat les relacions amb ell i faran una cimera bilateral el 3 de febrer a Madrid on no hi aniran només tots dos sinó que convidaran també empresaris i agents socials espanyols i alemanys per intercanviar experiències.

Cameron, a l'atac Al marge de la cimera, el primer ministre britànic, David Cameron, va disparar totes les alarmes quan va fer circular una carta que farà pública avui dissabte en què reclama una congelació dràstica de les aportacions econòmiques que els països fan al pressupost comunitari. El primer ministre britànic ja ha obtingut el suport incondicional a la seva iniciativa dels líders dels altres dos grans països: el d'Angela Merkel i el del president francès, Nicolas Sarkozy.

Per Cameron la Unió Europea "no ha de gastar més, sinó gastar millor", diu a la carta, i és per això que proposa que els pressupostos per als anys 2014-2020, que s'han de començar a negociar l'any que ve, mantinguin el nivell de despesa del 2013 amb un creixement que estigui per sota de la inflació. La proposta ha aixecat les ires de països com ara Polònia, un dels més beneficiats ara pel pressupost comunitari, i augura negociacions difícils sobre els números europeus els pròxims mesos.

La primera iniciativa que pren David Cameron en el marc de la Unió Europea ha estat tota una declaració d'intencions. I quan ahir van preguntar al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, si amb això venia el retorn dels fantasmes de les inacabables reivindicacions econòmiques de Margaret Thatcher a Europa, va respondre amb una sentència llatina " historia est magistra vite ", la història és el mestre de la vida.

stats