LA FI D'UN RÈGIM
Crònica 23/10/2011

Buit de poder en la nova Líbia

Líbia encara la nova era post-Gaddafi sense un lideratge clar. El primer ministre, Jibril, anuncia la dimissió i demana només una cosa als successors: unitat. Les divisions internes amenacen el país.

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
A la recerca de la prova palpable Centenars de persones feien cua ahir davant la cambra frigorífica on descansaven els cossos de Muammar al-Gaddafi, el seu fill Mutassim i el cap de les forces armades de l'antic règim. Algunes van volar des de Bengasi i Trípoli per ser testimonis del final del dictador. El govern interí diu que entregarà "aviat" els cossos a membres de les famílies.

Barcelona.Líbia serà avui oficialment alliberada de les urpes del Muammar al-Gaddafi. Si el calendari del govern de transició es compleix, la ciutat on va esclatar la revolta, Bengasi, es convertirà en l'escenari de la proclamació de l'alliberament nacional. Però ho farà enmig d'un panorama de buit de poder. El primer ministre del Consell Nacional de Transició Libi (CNT), Mahmud Jibril, va anunciar ahir la seva dimissió des d'un fòrum econòmic a Jordània. Després de set mesos de representació dels rebels i múltiples reunions amb líders d'Occident -inclosa la representació de Líbia a l'Assemblea General de l'ONU-, Jibril considera que la seva tasca s'ha acabat i insta el poble libi a "solucionar" les seves diferències "en els pròxims dies".

Qui agafarà ara les regnes del país serà Mustafà Abdel Jalil, president del consell interí. Jalil, exministre de Justícia de Gaddafi, té el repte d'unificar un país on, mort el dictador, afloren les tensions regionals. Els punts prioritaris de la nova Líbia són, ara per ara, aconseguir desarmar el país i recuperar l'ordre i l'estabilitat als carrers. "Quina mena de respostes pot mostrar el CNT en els pròxims dies? -es preguntava ahir Jibril-. Confio que mirem cap al futur i recordem que és necessari deixar enrere l'agonia dels últims 42 anys".

Eleccions d'aquí vuit mesos

Però les desavinences internes es materialitzen en tots els sentits. Jibril va instar ahir el poble libi a seguir un calendari fix per aconseguir així una Líbia democràtica el 2013. Considera necessari convocar eleccions d'aquí un màxim de vuit mesos per escollir una assemblea general, "similar a un Parlament", que s'haurà d'encarregar de redactar una nova Constitució, que després caldrà votar en referèndum.

Ni les mateixes autoritats veuen factible aquesta opció. "Hi haurà un conflicte regional -advertia ahir a Reuters un general que vetllava el cos de Gaddafi-. Tens les ciutats de Zintan i Misurata en un bàndol i Bengasi en un altre. Hi ha fins i tot disputes dins de l'exèrcit". I és que la nova Líbia ha de mirar endavant mentre encara debat des de dijous què fa amb el cadàver del dictador.

Centenars de persones feien cua ahir a Misurata per veure les restes tant de Gaddafi com del seu fill Mutassim i el cap de les forces armades de l'antic règim, Abu Bakr Younus Jabr, en una cambra frigorífica. Els soldats van repartir màscares perquè els cossos ja començaven a descompondre's. Per evitar atiar més els dubtes sobre la mort del dictador, també li van tapar el pit i li van girar el cap a l'esquerra perquè no se li veiés tant el tret a la templa -que podria ser la causa de la mort-, ni les ferides i els cops al pit.

Continuen els interrogants sobre si es va aplicar una execució sumària a Gaddafi o no. El primer ministre, Jibril, va assegurar ahir que està d'acord amb l'obertura d'una investigació, tal com demanaven les Nacions Unides i Amnistia Internacional, per aclarir la mort del coronel. En canvi, el cap de la cúpula militar, Fathi Bachagha, es va negar que s'obri el cos del dictador per practicar-li una autòpsia. Mentre no hi hagi dades forenses, el Tribunal Penal Internacional mantindrà l'acusació de crims contra la humanitat per a Gaddafi.

Alemanya sabia on era Gaddafi

Enmig dels dubtes sobre l'execució de Gaddafi, el setmanari alemanySpiegel va informar ahir que els serveis d'intel·ligència alemanys en coneixien la localització. Malgrat que el país no es va comprometre en la intervenció, Berlín hauria estat més a prop de la guerra del que va voler transmetre. Els seus agents secrets van informar a l'OTAN de l'amagatall a Sirte, segons fonts de la publicació.

stats