Publicitat
Publicitat

Observatori de l'Est

Bulgària encara sota sospita

Quan fa quatre anys que es va incorporar a la UE, Bulgària se sent maltractada per les directrius que li arriben de Brussel·les. A l' establishment de Sofia li costa acceptar que, de moment, se li denegui ser part de l'espai Schengen. Tampoc no agrada que els poders comunitaris mantinguin els rígids controls econòmics i la potestat de bloquejar, si arribés el cas, els fons estructurals de cohesió, centenars de milions d'euros. I és que la UE, tot i que ha alleugerit la pressió sobre Bulgària, encara no ha renunciat a utilitzar eines de dissuasió davant les dinàmiques de corrupció que penetren a la societat búlgara i que fins ara han estat incontrolables.

El cas d'Alexei Petrov és il·lustratiu. Petrov, detingut espectacularment fa menys d'un any i imputat com a padrí suprem de la màfia búlgara, ha aconseguit sortir de la presó sota llibertat vigilada i, un cop al carrer, ha delegat els seus negocis de proxenetisme, taxis i extorsions diverses per dedicar-se a la política: per a ell un altre vessant de la vida pública. Petrov diu que ha estat víctima d'una vendetta muntada pel ministeri de l'Interior i que ho demostrarà, i ha anunciat que es presentarà a les eleccions presidencials de l'estiu. En formular les seves intencions electorals i institucionals, Petrov ha refermat que ell és karateka i que prové dels cossos de seguretat, dos atributs que comparteix amb el seu màxim adversari, el primer ministre Boiko Boríssov. I Petrov no s'equivoca perquè en temps comunistes, Boríssov va ser ni més ni menys que el guardaespatlles personal del dictador Tòdor Jívkov.

La recança de Brussel·les envers Bulgària no ve només dels despatxos de la UE, afecta també els de l'OTAN. Es calcula que la meitat dels quadres del ministeri d'Afers Estrangers de Bulgària, entre els quals hi hauria uns quaranta ambaixadors, estan vinculats als antics serveis secrets del règim comunista, controlats pel KGB. I molt d'aquest personal ha pogut tenir accés a informació confidencial de l'Aliança Atlàntica, que, per curar-se en salut, des fa uns cinc anys impedeix que els diplomàtics búlgars tinguin accés a secrets militars que podrien arribar al Kremlin. Tant per a Moscou com per a importants nuclis de poder de Sofia, Bulgària continua sent més a la vora de Rússia que de la UE. Com quan Stalin la considerava la setzena república de l'URSS.

La ciutat de Veliko Tarnovo, una icona històrica de Bulgària, ha dedicat un monument al dictador comunista Tòdor Jívkov, derrocat el 10 de novembre del 1989, l'endemà de la caiguda del Mur de Berlín, amb poca projecció mediàtica. "Va fer molt per aquesta ciutat", diuen a Veliko Tarnovo. El sentiments d'aquests veïns els comparteixen tant amplis sectors del Partit Socialista Búlgar -excomunista- com quadres de la dreta conservadora governant, especialment, esclar, el primer ministre, Boiko Boríssov, que va ser guardaespatlles del dictador. Tots evoquen el populisme paternalista de Jívkov.

Fins a l'arribada de l'actual primer ministre Boríssov, la búlgara és una les dretes postcomunistes europees que més metamorfosis ha experimentat. A la Unió de Forces Democràtiques, el bloc liberal-conservador homologable als europeus, se'l va carregar el desgast de la transició al capitalisme, com també es va carregar el seu successor, el moviment de l'exrei Simeó. El relleu el prendrien l'any 2005 -per poc temps- els ultres nacionalistes d'Ataka, que, en no arribar al 30 per cent dels vots, es van haver de moderar i després cedir base electoral al populisme, nacionalista i xenòfob de Boiko Boríssov.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT