La cita és a les set del matí al hall de l'hotel. George Haber i la seva esposa Elinor arriben tard. "Hem calculat malament. Ens pensàvem que aquí éreu impuntuals", diuen a tall de disculpa aquesta parella de Nova York. Han vingut a Catalunya a buscar l'oncle Louis.
Com molts altres joves idealistes de la seva generació, Louis Stoloff, un botiguer d'una família d'emigrants russos jueus, va salpar el 1937 del port de Nova York a bord de l' Aquitània en direcció a França. Des d'allà, el 22 de juny va creuar la frontera pels Pirineus per venir a lluitar a la Guerra Civil Espanyola. La família ja no en va tornar a saber mai més res i durant dècades ningú se'n va preocupar. Era un d'aquells misteris de família que havien quedat oblidats en un calaix. Però, potser perquè els anys passen cada cop més ràpid, el George i l'Elinor s'han adonat que si ells no la documenten, la història de les seves respectives famílies es perdrà. I aquest és el llegat que volen deixar al seu nét Zachary, de quatre anys.
Dues fotografies d'un grup d'homes armats i una carta eren les úniques referències que el George tenia del seu oncle. Stoloff va ser un dels 3.000 nord-americans que van integrar la Brigada Lincoln i en els últims cinquanta anys el George mai l'havia buscat seriosament. Fins ara. La recerca l'ha portat a Barcelona i a les Terres de l'Ebre, on ha tancat un capítol de la història familiar.
El George havia preguntat per ell als pocs brigadistes que queden vius però ningú el recordava. Ara sap que és perquè feia servir un àlies, Goodman, és a dir bon home, per no comprometre la família amb la seva militància comunista. "Em resultava problemàtic pensar que un familiar meu havia participat en una guerra i potser havia matat algú. Per això em vaig sentir alleujat quan vaig descobrir que va ser tècnic de comunicacions", diu. Als arxius de la Universitat de Nova York , que té un important fons de la Brigada Lincoln, va trobar una foto del jove Louis a les trinxeres de l'Ebre. Se'l veu somrient sostenint un aparell de ràdio. També ha trobat el formulari que va omplir per inscriure's al Partit Comunista d'Espanya. Les seves respostes són d'un idealisme aclaparador: "Vinc a combatre el feixisme", va escriure amb una lletra maldestra. "Ho va deixar tot per lluitar per una causa. Va morir pel que creia i es va moure per canviar les coses. Crec que això val la pena que ho sàpiga el meu nét". El George està fascinat amb el seu oncle: "Els meus amics no entenen que algú pugui anar a la guerra per un motiu que no siguin els diners".
Tancar el cercle
Gràcies als arxius, el George ha pogut posar data i lloc a la mort del seu oncle: serra de Cavalls, 1938. El Louis tenia 28 anys i en feia poc més d'un que havia entrat il·legalment a Catalunya per comprometre's amb la causa republicana. Setanta-tres anys després el seu nebot vol tancar el cercle. L'acompanyem durant un passeig per les cases mig enderrocades del poble vell de Corbera d'Ebre. Fa un dia gris que amenaça pluja. "No és increïble, Elinor? -diu a la seva dona-. Això és com el Berlín de després de la Segona Guerra Mundial". Té una visió romàntica de la guerra: "Elinor, agafa una pedra de souvenir! -crida mentre no para de fer fotos amb la Blackberry- És història viva!". Comença a ploure.
La següent parada és la serra de Cavalls. Encara es conserven les trinxeres. "Aquí podrien estar les seves restes. La mare estaria contenta de saber que he vingut. Ella va morir sense saber què va passar amb el seu germà", diu el George. Busca una tomba, una placa amb el seu nom o algun lloc per posar-hi unes flors. El que s'hi assembla més és el Memorial de les Camposines, però el nom de Louis Stoloff no hi apareix perquè encara ningú no n'havia sol·licitat la inscripció al cens de persones desaparegudes. Ara ja hi està inscrit amb el número 3.959.
El recorregut conclou al Museu de Corbera d'Ebre. "En memòria del Louis que va morir aquí el 1938 lluitant per la democràcia. Salut!", escriuen en el llibre de visites. El George i l'Elinor donen per acabat el seu particular homenatge i emprenen el viatge de tornada. Ara toca explicar-ho tot al Zachary.
