Bustos renega de les "sumes de perdedors"
L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, defensa l'elecció directa d'alcaldes per evitar "sumes de perdedors" que prenguin l'alcaldia al candidat més votat. Just el que va fer el seu partit a la Generalitat.
Sabadell.La desorientació i el buit d'autoritat que hi ha al PSC des de la patacada del 28-N ha deixat via lliure als alcaldes i candidats alliberats de la fórmula del tripartit. El president de la Federació Catalana de Municipis, l'alcalde de Sabadell i candidat a la reelecció, Manuel Bustos, va advocar ahir per una fórmula que permeti l'elecció directa dels alcaldes per evitar que les "sumes de perdedors" impedeixin governar a la llista més votada. Ni més ni menys que la fórmula que els últims anys ha permès al PSC presidir la Generalitat, a part de governar desenes de municipis.
En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, Bustos va defensar que la ciutadania "no entén" que la candidatura més votada no ostenti directament l'alcaldia d'un municipi. Va citar com a exemple el pacte de CiU i ICV-EUiA a Cerdanyola, que va impedir que el PSC, la força més votada, obtingués l'alcaldia. Però alhora va obviar els tripartits d'esquerres que continuen governant. El candidat a la reelecció pel PSC a Sabadell aspira a recuperar la majoria absoluta que va perdre el 2007 per no haver de dependre dels partits de l'oposició, que va titllar de "coalició del no". Però, en qualsevol cas, va elogiar el grup municipal del PP, que va reconèixer que aquest mandat ha actuat sovint com l'únic aliat del PSC. Manuel Bustos -autodescartat com a relleu de José Montilla al capdavant del PSC- també va aprofitar per advertir el Govern que els ajuntaments ja no acceptaran cap més competència que no s'acompanyi de recursos.
Resposta desigual
La proposta de Bustos va rebre ahir la resposta d'altres candidats socialistes. L'alcalde i candidat a la reelecció per Barcelona, Jordi Hereu, li va respondre amb tebior després de recordar que aquesta reflexió "sempre s'ha anat fent". En canvi, el de Mataró, Joan Antoni Barón, va mostrar obertament les seves reserves a un model "presidencialista" en el qual no creu. Les particularitats de cada municipi fan que a les eleccions locals no imperi un criteri únic i que tothom tendeixi a escombrar cap a casa.
