La CAM va apujar el sou dels consellers un 542% en sis anys

València.L'entrada del Banc d'Espanya a la Caja Mediterráneo (CAM) es va fer efectiva al juliol. Les pèrdues de 1.136 milions d'euros al primer semestre així ho van aconsellar. La capitalització pública de l'entitat no ha suposat únicament una injecció de prop de 4.000 milions fins ara, sinó que ha tret a la llum algunes pràctiques en la gestió de la caixa alacantina que podrien haver contribuït al declivi que està patint.

La crisi del sector immobiliari hi té a veure, ja que la CAM té 17.500 milions exposats en el sector de la construcció, amb una taxa de morositat del 40%, o el que és el mateix, que uns 7.117 milions havien entrat en mora a tancament del mes de juny. D'altra banda, el control dels òrgans de govern han estat fràgils. L'increment de la remuneració dels consellers de la CAM des del 2004 fins al 2010 va arribar al 542%. Els 20 consellers es van repartir en l'últim exercici un total d'1.497.000 euros.

El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va reconèixer sentir "vergonya" del sous fixats pels directius i, sobretot, per les "grans indemnitzacions" que alguns han percebut. Concretament es referia a la pensió de jubilació que s'havia fixat l'exdirectora general, María Dolores Amorós, xifrada en uns 370.000 euros anuals, però que després de l'acomiadament disciplinari efectuat pel Banc d'Espanya ja no percebria. No obstant això, ella no renuncia al seu lloc a la CAM i ja ha iniciat els tràmits judicials per exigir ser readmesa perquè considera que va ser acomiadada de manera improcedent.

També s'ha sabut que en l'expedient de regulació (ERO) que la caixa va aprovar al juny es van camuflar les indemnitzacions per prejubilació que cinc dels seus directius van percebre, i que per a la CAM van suposar 12,8 milions. A la criticada gestió de la caixa alacantina cal afegir les presumptes connexions que manté amb el sumari del cas Brugal, en el qual el director general de la divisió immobiliària, Daniel Gil, està imputat. Totes aquestes qüestions són les que pretén esclarir la comissió d'investigació que les Corts Valencianes obrirà en els pròxims mesos amb el suport de tots els grups parlamentaris.

El fort lligam amb el sector immobiliari també ha cridat l'atenció dels experts. També la d'alguns diputats de l'oposició -i que per tant estan fora del Consell d'Administració de la CAM-, que asseguren que el Partit Popular, amb majoria en l'òrgan directiu de la caixa, ha influït de manera decisiva que s'hagi fet un esforç inversor tan gran en el sector immobiliari, ja que "l'economia especulativa" era la que el seu partit estava alimentant des del govern valencià.

Per entendre per què s'ha arribat a aquesta situació cal no oblidar un altre dels aspectes que ha passat més factura a la CAM, és a dir, el finançament de projectes de rendibilitat dubtosa. El màxim exponent és el parc d'atraccions de Terra Mítica, del qual la caixa té un 25% de participació en la societat, i que en el seu moment va finançar amb aproximadament 400 milions d'euros. Aquestes dades revelades per les diferents auditories que s'estan fent també posen en risc la compra de la caixa que, segons té previst el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), es realitzarà mitjançant una subhasta després de les eleccions.