CDC i ERC s'aboquen en la consulta de Terrassa

Terrassa.Mentre la política institucional segueix al seu particular ritme i encara es refà de les eleccions del 28-N, la societat civil, transversal i organitzada, no ha deixat de fer el seu camí, sovint per davant de les organitzacions polítiques. Bona mostra d'això va ser la consulta d'independència que es va fer ahir a Terrassa, la ciutat més gran on s'ha fet des que Arenys de Munt va obrir el procés un ja mític 13 de setembre del 2009. En la consulta d'ahir van votar 20.168 de les 175.976 persones amb dret a vot (11,4%). El 'sí' a la independència va arrasar una vegada més. Hi van votar a favor 18.135 persones (90,45%), 1.430 van votar-hi en contra (7,13%), 484 en blanc (2,41%) i 119 van ser vots nuls (0,59%). La nota negativa d'una jornada marcada per la normalitat democràtica la van protagonitzar mitja dotzena d'individus que, després d'agredir lleument un voluntari de Terrassa Decideix i ruixar-lo amb esprai picant, van robar una urna amb un centenar de vots que es van haver de comptabilitzar com a nuls, al Parc dels Catalans . Els organitzadors, però, van poder prendre nota de la matrícula del cotxe amb el qual van fugir i els van denunciar.

Si bé ahir es va constatar la força de la feina col·lectiva amb ferms fonaments democràtics, la participació discreta va fer aflorar de nou la dificultat d'una organització no professionalitzada per arribar a tots els racons sense ni els recursos ni els mitjans de les convocatòries oficials. Ara bé, també és cert que processos de consulta oficials amb menys participació situen el debat sobre la independència política del país si més no entre els afers que interessen una part important de la població que, malgrat ser conscient del caràcter simbòlic de les consultes, es va prendre la molèstia de votar. Així ho han entès CDC i ERC, tant a nivell nacional com local, que ahir es van abocar en la consulta.

Consulta amb nou Govern

La consulta d'independència de Terrassa s'ha fet en un context polític diferent a la resta. Ha estat la primera amb un nou govern a la Generalitat. I la primera també després de l'última ofensiva recentralitzadora de Madrid. Ahir prenia una significació especial el suport explícit que va fer el recentment nomenat secretari general adjunt de CDC -home fort del president de la Generalitat, Artur Mas, al partit- i president de CiU al Parlament, Oriol Pujol, que va acompanyar a votar el secretari de la mesa del Parlament i diputat de CiU, a més de cap de llista de Terrassa, Josep Rull.

El suport de Pujol, a més, no es pot dissociar de la polèmica que ha envoltat el nomenament, a proposta dels socis d'UDC, de la consellera Pilar Fernández Bozal, que va liderar els recursos com a advocada de l'Estat contra la consulta pionera d'Arenys de Munt. Si Pujol va deixar clar la setmana passada que CDC no renunciarà al dret a decidir "per molts Bozal, Mascarell i Pluma" que hi hagi -sense concretar, això sí, quan pensa CDC que s'haurà d'exercir aquest dret, mantenint així l'ambigüitat clau de l'èxit-, ahir va dir que espera que la consulta serveixi per expressar que Catalunya "desitja anar més lluny i tenir una cuirassa" davant dels "assetjaments" de Madrid, que va alertar que no cessaran.

Hi va coincidir el secretari general d'ERC, Joan Ridao, que va acompanyar el candidat local republicà, Isaac Albert. "No sabem què més ha de passar perquè el país respongui i plantegi el dret a decidir", va clamar Ridao, que va aprofitar per carregar contra la consellera Pilar Fernández Bozal.

La consulta de Terrassa, que va registrar una participació tres punts per sota de la dels veïns de Sabadell, va ser l'última consulta abans de la de Barcelona, que culminarà i posarà el punt final al procés civil autogestionat. Es farà el 10 d'abril, malgrat que des del 12 de desembre passat ja es pot votar de manera anticipada. Sense anar més lluny, ahir es va fer una jornada de vot anticipat al barri de Sant Antoni.

Un dels portaveus de Terrassa Decideix, Jordi Juanico, va expressar ahir a l'ARA el desig que la consulta de la ciutat del Vallès Occidental sigui si més no una empenta de cara al referèndum d'independència simbòlic de Barcelona, i torni a situar al centre del debat polític unes consultes d'independència que han anat perdent pistonada amb el temps, però que al mateix temps han despertat la curiositat i han acabat esdevenint inspiració en altres territoris com el País Basc francès i el Tirol del Sud.