Fins ara el partit municipalista per excel·lència era el PSC, que governava tots els grans ajuntaments. Incapaç durant 32 anys d'aconseguir alcaldies importants (llevat de Tarragona i poc més), CiU es conformava amb una tupida malla de regidors i alcaldes a petits i mitjans municipis del rerepaís. Durant el segon tripartit, Sant Cugat del Vallès, una benestant ciutat que tenia l'ara conseller Lluís Recoder d'alcalde, resistia com la més important de la federació i era citada per ridiculitzar-ne la manca de poder institucional.
Ara Sant Cugat seguirà sent important, i més després del resultat de Mercè Conesa, però ja serà una més entre tantes. S'hi sumaran Barcelona i Girona i els seus alcaldes, Xavier Trias i Carles Puigdemont, seran veus escoltades dins i fora del partit. I CiU encara espera sumar-hi Tarragona, tot i que si ho fa serà amb una forta dependència del PP, que, com ells, va aconseguir diumenge set actes. Però per tot el territori hi haurà nous barons convergents que han aconseguit còmodes majories malgrat les retallades.
Feus històrics del PSC, com Reus, Mataró i Manresa, seran en mans de la federació i els seus primers edils col·laboraran perquè la veu del municipalisme sigui més tinguda en compte que mai tot i que no formen un grup homogeni ni gaire amic dels dogmes ideològics. Falta veure si acabaran formant un lobi, com ha passat sempre al PSC.
Fos per convicció sobrevinguda o necessitat material, els anys a l'oposició van servir perquè CiU es fixés més en el món local i el mimés. Així, han aparegut nous lideratges com els d'Albert Batalla, de la Seu, i Santi Vila, de Figueres, als quals Mas va confiar el 28-N el número u de les llistes a les demarcacions de Lleida i Girona. I es mantenen promeses com la de Miquel Buch, de Premià.
"Dir que CDC no és un partit d'alcaldes és un fals tòpic, però el pas per l'oposició sí que ha servit per visualitzar-nos més", explicava Batalla a principis d'any en una entrevista a l'ARA. Diumenge, i per més que CiU aboqui energies polítiques al Govern, es van guanyar per dret propi la visualització.
