Publicitat
Publicitat

ESQUERRA INDEPENDENTISTA

El partit adaptarà l'estructura i el discurs per fer el salt després dels 100 regidors del 22-M

La CUP ja es prepara per a les catalanes del 2014

La CUP està en ple debat sobre si mantenir-se com a partit municipalista o presentar-se a les catalanes del 2014. L'opinió majoritària ara és que hi ha temps per preparar amb garanties els comicis.

El juny del 2009 el partit d'esquerres i independentista Candidatura d'Unitat Popular (CUP), amb 20 regidors, va decidir per 161 vots a favor i 148 en contra no presentar-se a les autonòmiques del 2010. Dos anys i mig més tard la situació és ben diferent i, ja amb 100 regidors i 4 alcaldies -el 22-M va erigir la CUP en la sisena força municipalista catalana-, el terreny ja està adobat per al salt a la política supralocal. En l'assemblea del març decidiran adaptar l'estructura i el discurs als d'un partit nacional i, en el següent conclave -segurament el desembre del 2012-, confirmaran la participació a les catalanes del 2014, en principi en solitari.

"Hi ha una sensació generalitzada que ara sí que toca", assegura el regidor d'Argentona i conseller comarcal del Maresme Eudald Calvo. El militant lleidatà Ferran Dalmau afegeix que "el debat no és tant si cal o no fer el pas, sinó quan". L'únic dubte és si hi haurà temps per preparar el partit. I és que la CUP ha evitat sempre avançar en fals i es vol vacunar contra qualsevol possibilitat d'institucionalitzar-se. "No serveix de res tenir diputats si no hi ha una acció coordinada al carrer", defensa el líder de la CUP a Girona, Jordi Navarro, que el 22-M va obtenir 3 regidors. Un dels que es van oposar a concórrer a les eleccions el 2010 és Àlex Maymó, cap de llista a Molins de Rei, on van aconseguir 4 regidors. I ja ho veu diferent: "Tenint clara l'estructura i el que s'hi ha d'anar a fer, ara ningú s'hi oposaria, i amb tres anys hi ha temps per preparar-ho si es fan les coses bé".

En l'actualitat s'intenten fusionar les ponències prèvies fetes per les 11 territorials de la CUP, que majoritàriament avalen el salt. Són conscients del "sostre de vidre" del municipalisme, segons Calvo, i de la necessitat d'una "visió nacional" per arrelar en ciutats grans com Lleida, afirma Dalmau. Algunes veus també opinen que la seva absència ha donat ales a altres forces independentistes, com SI, que a les últimes catalanes els hauria robat votants i a les municipals va evitar un major creixement de la CUP.

I hauran de decidir també qüestions com l'expansió al País Valencià i a les Illes Balears, i les relacions amb altres partits sobiranistes. Gairebé ningú defensa una coalició amb ERC, SI o RCat, ja que consideren que tenen un model social i polític diferent. Navarro, que no és partidari de "coalicions sobiranistes transversals, farcides de friquis i il·luminats", no veu exportable el model d'Amaiur. Queden, però, uns quants mesos d'intens debat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT