Publicitat
Publicitat

REFORMA DEL SISTEMA FINANCER

L'entitat s'estrena als parquets com a banc cotitzat en un moment complicat per al sector financer, però amb l'avantatge de no haver de captar capital a través d'una OPV, com li passa a Bankia

La Caixa enterra Criteria i avui debuta a la borsa com a CaixaBank

CaixaBank ja és una realitat. Es dedueix fàcilment pel rètol que llueix des d'ahir a les torres de la seu de l'entitat. Des d'avui, les accions del banc de La Caixa seran la nova referència financera espanyola.

Criteria s'acomiada. Ahir el seu nom va desaparèixer de la torre petita de la seu de l'entitat a l'avinguda Diagonal de Barcelona i avui cedeix a CaixaBank el testimoni de la cotització a la borsa. El seu adéu als mercats va coincidir amb una sessió que encara arrossegava l'eufòria de l'aprovació del nou paquet de mesures d'ajust a Grècia, fet que sembla que allunya la por de contagi de la crisi del deute. Criteria va marxar amb una pujada de l'1,22%, la qual cosa deixa el valor del hòlding a la borsa en 16.186 milions d'euros.

Quan valdrà avui CaixaBank? Haurem d'esperar a veure la primera reacció dels títols a la borsa i el tancament de l'acció. En tot cas, al gener, quan l'entitat es va avançar a la reforma del sistema financer espanyol i va dissenyar el camí per a les caixes que volen cotitzar a la borsa a través d'un banc, Isidre Fainé i el seu equip van fixar com a criteri de valoració un preu de 0,8 vegades el valor comptable de La Caixa. Aquest serà el valor inicial del negoci bancari nacional de l'entitat, uns 9.500 milions d'euros, als quals s'ha de sumar el valor del negoci assegurador, les participacions en bancs internacionals i els paquets accionarials a Repsol i Telefónica. Tot plegat podria quedar en uns 20.000 milions d'euros de capitalització borsària -l'estimació que feia l'entitat quan va presentar l'operació-, cosa que situaria CaixaBank com la desena entitat de la zona euro per capitalització borsària (vegeu classificació europea).

El president de La Caixa i de CaixaBank opinava fa uns dies que no és un bon moment per sortir a la borsa. Segurament és una conclusió a la qual també han arribat els responsables de les dues fusions de caixes que ja han presentat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els seus plans per estrenar-se als parquets. Per assegurar l'èxit de les operacions, tant Bankia com Banca Cívica han optat per treure a la borsa pràcticament el 50% del capital de les entitats, fet que les col·loca al límit de perdre'n el control. Els Sistemes Integrals de Protecció (SIP) que lideren Rodrigo Rato i Antonio Pulido han hagut de cedir, a més, a les exigències dels seus futurs inversors institucionals i oferir descomptes en les respectives ofertes públiques de venda (OPV) de prop del 60%. Tot i això, l'èxit d'aquestes dues sortides a la borsa està assegurat. Les turbulències dels mercats, que afecten d'una manera especial la banca espanyola, sota la lupa internacional pels efectes que encara pot amagar l'esclat de la bombolla immobiliària, posen encara més pressió sobre unes entitats que necessiten capital per complir amb les noves exigències de solvència del Banc d'Espanya. Si els inversors acaben per no fer-los confiança, es veurien abocades a haver de sol·licitar l'entrada de l'Estat al seu capital.

L'opció de La Caixa

La Caixa no ha de passar pel tràngol d'haver de buscar fons en un moment de falta de confiança i de susceptibilitat internacional envers la banca espanyola. La clau del futur de la caixa catalana ha estat Criteria, l'instrument que va crear l'octubre del 2007 com a vehicle de creixement internacional, la pota que li faltava per saltar les fronteres nacionals, tancades per a les caixes. Aquesta Criteria cotitzada ha estat el pont de La Caixa amb els mercats. L'entitat hi ha traslladat el seu negoci financer i, mitjançant una permuta accionarial -que ha requerit l'emissió de nous títols-, s'ha transformat en un banc cotitzat controlat en un 81% per la primera entitat catalana.

L'operació ha provocat, de retruc, un efecte positiu entre els accionistes. Molts inversors veien el braç inversor de La Caixa com un simple hòlding, una societat sense activitat que només rep els dividends i altres rendiments de les seves participades industrials. L'entitat sempre ha negat aquest supòsit assegurant que la cartera de participacions "no és replicable", és a dir, que un inversor que compra accions de, posem per cas, Gas Natural o Abertis, no n'obtindrà el mateix rendiment que adquirint títols del hòlding. Sigui com sigui, la cotització de Criteria s'ha vist beneficiada per l'anunci del projecte bancari de l'entitat que presideix Isidre Fainé.

La Caixa també va tancar amb èxit la seva primera aproximació als mercats per captar capital. A principis de juny l'entitat va col·locar 1.500 milions d'euros en bons obligatòriament convertibles en accions. La demanda va ser lleugerament superior a l'oferta: 1.741 milions i un total de 339.000 ordres de compra que van obligar l'entitat a haver de fer prorrateig. Les obligacions es convertiran en accions en un termini de 18 mesos.

Ara el dubte està principalment en els mateixos mercats, que arrosseguen a la baixa el conjunt del sector financer europeu. Ni les entitats suposadament solvents com el Santander o el BBVA se'n salven. Avui veurem com respon CaixaBank als vaivens dels inversors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT