La Caixa ven pisos d'estiueig 'low cost'
Arriba l'estiu i aquest any trobarem oportunitats no només a les agències de viatges sinó també al mercat de segones residències. La Caixa n'ofereix fins a 1.300, apel·lant a la nostàlgia del poble de la infantesa.
Barcelona.Casa per estrenar a Torrevella, Alacant, de 83 m i amb tres habitacions. Preu: 82.900 euros. És un exemple de les 1.300 ofertes de cases i apartaments d'estiueig que La Caixa promociona en la campanya El meu poble , que s'allargarà fins al 4 de setembre. Es tracta d'immobles tant nous com de segona mà, escampats per tota la geografia espanyola, i que o bé s'ha adjudicat la caixa catalana, o bé provenen de promocions que ha finançat. El ganxo: preus assequibles -un mínim de 60.000 euros i, en general, per sota dels 120.000-, amb finançament assegurat del 100% de l'import de la casa, amb un termini de fins a 30 anys. Però en oferta no vol dir regalats. La Caixa remarca en un comunicat que aplicarà els criteris de risc habituals de l'entitat per a la concessió dels crèdits.
La primera entitat catalana no és, ni de bon tros, l'única que promociona la seva cartera de pisos; en aquest cas, les segones residències. Bancs i caixes s'han convertit en les veritables immobiliàries del país. Utilitzen la seva xarxa d'oficines per vendre pisos, que donen a conèixer, entre altres mitjans, a través de portals immobiliaris dins de les seves pàgines web o mitjançant jornades de portes obertes.
L'actual malson de la banca
L'exposició del sector financer espanyol al sector immobiliari és a l'arrel de les dificultats que pateixen les entitats. El banc d'inversió Nomura estima, en el seu últim informe sobre el sector financer espanyol, que la banca trigarà 24 anys a digerir tota la cartera immobiliària. Precisament, dins del sector del totxo, els pisos d'estiueig són els més perjudicats per l'esclat de la bombolla. També són els que més males perspectives presenten.
"Entenc que la banca es vulgui desprendre de les segones residències que té en cartera perquè la cosa no millorarà", explica el catedràtic d'economia de la UPF José García-Montalvo. Aquest economista recorda que els preus a la costa van escalar amb força fins al 2007 -impulsats sobretot per la demanda estrangera- i ara estan en caiguda lliure. Segons dades de la societat de taxació Tinsa, els preus dels pisos a la costa mediterrània s'han reduït prop d'un 30% des del 2008.
Després de la caiguda, el client estranger no té cap intenció de tornar a invertir a Espanya. I a aquesta realitat s'hi afegeix la situació econòmica, dominada per l'atur i la poca confiança en la recuperació. "Si hi ha poca demanda solvent per comprar una primera residència, encara n'hi ha menys per a un pis d'estiueig, que no és de primera necessitat", conclou García-Montalvo.
