Publicitat
Publicitat

LA REFORMA FINANCERA

Nin i Rato tornen a negar que hi hagi negociacions per una possible fusió entre CaixaBank i Bankia

La Caixa preveu la meitat d'entitats financeres

El director general de La Caixa, Joan Maria Nin, considera que la nova reforma financera serà un "catalitzador" per a les fusions. Nin creu que el nombre d'entitats podria arribar a reduir-se un 50%.

La reforma financera està disparant tot tipus de rumors de fusions entre entitats. Ahir va ser el torn del director general de La Caixa, Joan Maria Nin, que va pronosticar que el nombre d'entitats es podria reduir a la meitat. En un acte a Madrid Nin no va voler fer una estimació concreta sobre el tema, sinó diverses insinuacions. D'una banda, va pronosticar que el pes de la cartera creditícia de les entitats sobre el PIB podria reduir-se un 30% en sis anys, de manera que passaria dels 1,8 bilions actuals a 1,4 el 2017. I de l'altra, va dir que si a aquesta xifra s'hi afegeix el "20% addicional" que suposarà la reestructuració del sector, la suma resultant, és a dir, el 50%, "indica el camí" del futur mapa financer. Actualment hi ha 14 caixes i mitja dotzena de bancs.

Nin va negar que CaixaBank estigui a punt de tancar una integració amb Bankia, com publicava ahir El Mundo. "No hi ha res de res", va dir. Més explícit va ser el president de Bankia, Rodrigo Rato, que també va assistir a l'acte: "Tinc una bona relació amb Isidre Fainé i La Caixa. No he anat a la Moncloa ni al Palau de la Generalitat per parlar d'una fusió. En cap moment hi ha negociacions entre les entitats".

Integració pràcticament segura

Amb tot, Barclays Capital va donar a conèixer ahir un informe del qual es desprèn que Bankia no podrà absorbir les seves necessitats de provisions previstes a la reforma financera aquest any, cosa que significa a la pràctica que es veurà abocada a un procés de fusió. En aquest últim cas, l'entitat podria allargar a dos anys el termini per realitzar les dotacions. De fet, l'entitat amb seu a Madrid encara no ha informat la CNMV sobre el que creu que haurà de provisionar, i esperarà a fer-ho a la presentació de resultats d'aquest divendres. Segons l'estudi de Barclays, només Santander, BBVA, CaixaBank, BBK i Bankinter podran assumir en un any el seu sanejament. Banc Sabadell i el Popular ja saben que tindran dos anys per fer les provisions, a causa de les absorcions ja anunciades de CAM i Banco Pastor, respectivament.

L'informe calcula que les 20 primeres entitats bancàries compten amb un dèficit de 46.200 milions en provisions i dèficit de capital, per arribar als nivells que vol el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Els beneficis d'un any servirien per cobrir 19.100 milions d'aquesta quantitat, cosa que significa que la necessitat de nous recursos arribaria als 27.100 milions. Barclays destaca que fins i tot després dels dos anys hi haurà un dèficit de provisions de 20.000 milions, que es podrien reduir a 15.000 milions amb canvis de deute per capital. La conclusió final de la societat d'estudis de l'entitat financera nord-americana és que hi hauria aquest dèficit de 15.000 milions, que haurien d'eixugar amb diners públics. Aquest resultat contrasta amb l'opinió del ministre De Guindos, que la setmana passada va assegurar que la reforma es podria fer sense cap cost públic.

D'altra banda, bancs i empreses estan aprofitant des de fa uns dies un cert relaxament de la pressió dels inversors als mercats internacionals per emetre deute. Després que ho hagin intentat amb èxit Banesto, BBVA, Telefónica i Repsol, ahir va ser el torn de CaixaBank, que va col·locar 1.000 milions en cèdules hipotecàries a cinc anys.

Fonts de l'entitat van assegurar que la demanda va arribar a més del doble (2.700 milions) i el preu es va situar en el 4%, només vuit punts bàsics per sobre del deute del Tresor espanyol en el mateix termini. Així, el banc que presideix Isidre Fainé millora el nivell de liquiditat, que se situava en 20.948 milions a finals de desembre, el 7,7% dels actius totals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT