Caixes: adéu a 50.000 milions d'estalvi

Barcelona.Els dubtes que s'han anat acumulant sobre la viabilitat i la solvència de les caixes espanyoles han fet que part dels seus clients hagin preferit posar els estalvis en institucions que els semblen més sòlides. Entre gener de l'any passat i d'aquest, les caixes han reduït el seu volum de dipòsits -a la vista, d'estalvi i a termini- en 49.194 milions d'euros, mentre que el conjunt dels bancs han vist augmentar el seu passiu en 70.824 milions, segons les dades que recull el Banc d'Espanya.

Aquest transvasament de prop de 50.000 milions suposa el 4,1% dels dipòsits totals del sistema (vegeu gràfic). En conjunt, el total d'estalvi, d'estalvi a la vista, i a termini del país va créixer l'any passat en 24.867 milions, la qual cosa reflectiria la situació de reducció del consum i repunt de l'estalvi com a conseqüència de la crisi econòmica. Els números demostren que aquest estalvi generat al llarg de l'any passat, així com una part del que tenen les caixes, ha passat al passiu del bancs. La tendència a la pèrdua de volum dels dipòsits a les entitats d'estalvis s'accentua a partir del mes de setembre passat, un cop coneguts els resultats dels tests d'estrès a la banca europea i en el moment en què les caixes posen en marxa les fusions.

Els productes d'estalvi que més s'han transferit d'unes entitats a les altres, segons aquestes mateixes dades, són les imposicions a termini. En un any, les caixes han perdut més de 33.000 milions d'euros en aquest tipus de dipòsits. Els bancs, per contra, han augmentat el volum d'aquests productes en 60.000 milions d'euros.

La guerra del passiu

El Banc d'Espanya no fa pública la informació sobre la variació del volum de dipòsits entre entitats concretes, però els experts consultats coincideixen a apuntar que els grups més grans com el Santander, el BBVA i La Caixa -precisament els que l'agència Moody's salvava en la seva rebaixa generalitzada de qualificació-, percebuts com a més forts, han sortit beneficiats en aquest sentit per la reforma del sistema financer espanyol. Francesc Cabana, nou president de l'Ateneu Barcelonès, assenyala com a causa del transvasament la política agressiva dels bancs per atraure dipòsits procedents de les caixes. Cabana recorda que aquesta mateixa situació va produir-se als anys vuitanta, però els afectats aleshores van ser els bancs. En aquell moment de crisi industrial, les polítiques comercials de les caixes no dubtaven a aconsellar als clients que els traspassessin els fons que tenien en altres entitats per evitar possibles fallides. Ara, quan la crisi té les seves arrels en el món immobiliari, terreny en el qual algunes caixes s'han vist més afectades, la situació s'ha capgirat i són els bancs els que alerten els seus clients i possibles clients de l'eventual fragilitat de la competència. En tot cas, segons comenta Jaime Sabal, professor de finances corporatives d'Esade, la percepció de risc en algunes entitats existeix.

El procés s'allarga

Atès que el procés de reforma del model de caixes encara està en plena efervescència, caldria esperar que aquestes entitats continuïn perdent dipòsits. "Mentre no finalitzin els processos de canvi de les entitats d'estalvis i la situació s'estabilitzi, el flux de passiu continuarà", explica Jordi Soley, professor del departament de direcció financera de l'Iese.

Tanmateix, si bé la percepció de risc és més elevada en algunes caixes que entre els bancs, els experts descarten que la ciutadania hagi de patir pels seus estalvis. "Aquí no hi haurà corralito ", afirma Francesc Cabana. El professor Soley afegeix que, en tot cas, l'entrada de l'Estat espanyol, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), al capital de les caixes és tota una garantia per als dipòsits. En aquest sentit, la presència pública afegiria seguretat a l'estalvi dipositat en aquestes entitats obligades a complir els nivells de solvència.