Cameron contra la Unió

BARCELONA.Ara que la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha obert la porta a la reforma dels tractats sobre els quals està construïda la UE, el primer ministre britànic, David Cameron, creu que ha arribat el seu moment. Si als anys vuitanta Margaret Thatcher anava a Brussel·les a protestar perquè creia que el Regne Unit pagava massa en el pressupost europeu i va fer famosa la frase "Vull que em torneu els meus diners", ara Cameron podria dir: "Vull que em torneu les meves competències".

Aprofitant el desencant que regna al voltant del projecte europeu i forçat per un sector important del seu partit, un euroescèptic convençut com Cameron voldria recuperar poder transferit a la UE. Encara més ara en una Europa on se sent aïllat, on tot passa pels disset països que integren l'eurozona, que lluiten per salvar la seva moneda en una batalla en què Cameron no té res a dir. Avui el primer ministre britànic farà una doble visita a Brussel·les i Berlín per tractar aquestes qüestions.

Dues visions d'EuropaMerkel vol més Europa i Cameron aposta per repensar-la

Les visions que tenen d'Europa la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre britànic, David Cameron, no tenen res a veure. És la distància que hi ha del màxim al mínim. Per Merkel, el futur de la UE només té un camí: "La nostra generació ha de completar la unió econòmica i monetària i construir la unió política. Això no vol dir menys Europa, vol dir més Europa", va dir dilluns a Berlín. La visió de Cameron és l'oposada: "Jo vull una Europa amb la flexibilitat d'una xarxa, no la rigidesa d'un bloc -va dir el primer ministre britànic dilluns a Londres-. Nosaltres, els escèptics, hem de mirar amb escepticisme els grans plans i les visions utòpiques".

Els retrets mutusMerkel lamenta que Cameron que no cregui en la causa europea

Els retrets de Londres a la manera com els països de l'euro gestionen la crisi ha estat la gota que ha fet vessar el got per a molts. Si Sarkozy va triar la via de l'enfrontament directe -va etzibar al mateix Cameron en una cimera el mes passat a Brussel·les que callés sobre aquesta qüestió- Merkel ha preferit fer arribar el missatge a través de dirigents del seu partit, la CDU. Volker Kauder, líder de la CDU al Parlament, va retreure a Cameron que aprofités els avantatges de tenir un mercat únic sense creure en la causa. "Que només busquin el seu benefici i rebutgin contribuir és un missatge que no hem de permetre al Regne Unit", va dir Kauder. "Estic desconcertat -va afirmar Michael Meister, portaveu adjunt de la CDU al Parlament-. Londres sembla que no té clares les conseqüències que tindria la desaparició de l'euro en els seus negocis".

Què voldria Cameron?Calmar els 'tories' euroescèptics sense alterar el pacte de govern

"Aquesta crisi és una oportunitat en el cas britànic per recuperar poder en lloc de deixar-ne anar més a Brussel·les". És la declaració d'intencions que Cameron va llançar dilluns, el missatge que el seu partit volia escoltar. El primer ministre britànic ha hagut d'enterrar durant mesos les seves conviccions antieuropees per garantir la continuïtat del seu executiu, que depèn d'un pacte amb els liberals, profundament europeistes. Però després d'una revolta interna a les files tories sobre la qüestió europea i aprofitant que Merkel vol renegociar els tractats europeus, Cameron ha posat les seves condicions. Renegociar el que sigui, manté el premier, però en els dos sentits: dels estats cap a Europa i d'Europa cap als estats. En concret, Cameron té al cap recuperar competències com ara l'ocupació per regular a nivell estatal els horaris laborals.

L'odissea de canviar la UEEls riscos de renegociar els tractats europeus

Renegociar els tractats europeus dispara les alarmes en una UE que només fa dos anys que està regida pel Tractat de Lisboa. Un text que va costar anys de negociacions després del rebuig de la Constitució Europea als referèndums de França i els Països Baixos. Reobrir el debat sobre la UE en plena crisi de la construcció europea pot acabar amb un xoc fatal entre els que volen més Europa i els que en volen menys. Entre Merkel i Cameron.