Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

La República Txeca se suma al criticat veto del Regne Unit al nou pacte fiscal, que serà a vint-i-cinc

A Cameron li surt un nou aliat

La República Txeca quedarà fora del nou pacte fiscal. El govern txec s'alinea així amb el Regne Unit, que va vetar l'acord al desembre però ahir va tenir a Brussel·les un to molt més conciliador.

Conciliador i petoner, el primer ministre britànic, David Cameron, va arribar ahir a Brussel·les disposat a girar full al seu veto al nou pacte fiscal en l'última cimera europea del 9 de desembre, però en va marxar amb un nou aliat. La República Txeca es va afegir al no britànic a l'adopció del nou tractat, que comprometrà els països europeus amb l'austeritat. Finalment el signaran vint-i-cinc països dels vint-i-set que integren la UE.

El primer ministre txec, Petr Necas, va esgrimir "raons constitucionals" i "dificultats" per fer aprovar el nou tractat al seu país i, per tant, per donar-li l'esquena. Un gir sobtat que no va caure gens bé entre els dirigents europeus, que no s'explicaven perquè al desembre el govern txec va donar el sí i ara s'ha despenjat de l'acord. "Per què era acceptable al desembre i ja no ho és avui?", es va preguntar a la cimera el president francès, Nicolas Sarkozy.

La sorpresa també va ser majúscula per al primer ministre britànic, David Cameron, que, després d'enervar els seus col·legues europeus amb el veto del desembre, ahir va adoptar una actitud molt més pragmàtica i, tot i mantenir el veto, va descartar cap boicot a l'aplicació del nou acord, encara que no l'impliqui directament.

Què ha canviat entre el Cameron del desembre i el d'ahir? El primer ministre britànic va haver d'escoltar una allau de crítiques per haver deixat el Regne Unit al marge de la construcció europea quan va tornar a Londres després del veto el mes de desembre. La satisfacció en l'ala més euroescèptica del seu partit -el tory - anava en paral·lel a l'enuig generat pel seu gest entre els seus socis de govern, els liberaldemòcrates plenament europeistes, que apuntalen Cameron al poder.

Els euroescèptics en volien més Encoratjats després del no de Cameron a Brussel·les, els tories antieuropeus van reclamar al primer ministre que anés més enllà i no permetés que les institucions europees -com la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia Europeu, que es paguen entre els Vint-i-set- es posessin al servei del nou pacte fiscal a vint-i-cinc. Però aquest cop, el Cameron necessitat del suport dels liberaldemòcrates s'ha plantat. És com si, de moment, ja n'hagués tingut prou.

"No farem res per impedir que les institucions europees s'impliquin en el pacte fiscal", va afirmar ahir de bon matí a la BBC el ministre d'Afers Estrangers britànic, William Hague. "Si aquesta implicació acaba amenaçant els drets britànics recollits als tractats, o si fa mal als nostres interessos vitals -com el mercat únic-, aleshores actuarem i ho farem legalment si cal", va assegurar Hague.

I amb aquesta declaració de bona voluntat del seu cap de la diplomàcia, David Cameron es va plantar a Brussel·les, on va fixar com les grans prioritats de la cimera el creixement i l'ocupació. Ni una paraula de veto, cap gest de desaprovació a la feina que estan fent sense ell la resta de socis europeus. "Aquesta és una cimera en què ens hem de centrar en l'agenda del creixement a Europa", va dir Cameron ahir a la tarda a l'entrada de l'edifici del Consell de la UE. "Això vol dir completar el mercat únic, signar acords amb les parts del món que creixen més i un esforç en desregulació, sobretot de les empreses petites i mitjanes per tal que creïn ocupació i creixement".

La participació a l'Eurogrup

En el rerefons de la negativa txeca a signar el nou pacte fiscal s'hi veia també la qüestió de la participació dels països que no tenen l'euro com a moneda a les reunions dels disset països que sí que la comparteixen. "És difícil que signem el pacte fiscal i haguem de contribuir potencialment als préstecs de l'FMI en favor dels països de la zona euro i només estiguem convidats simbòlicament a les negociacions", va dir com un presagi el primer ministre txec a l'entrada de la cimera.

De fet, és una qüestió que mantenia a l'aire el sí al nou pacte fiscal de Polònia, que ha fet campanya els últims dies per tal que tots els països europeus, els que tenen l'euro i els que no, tinguin una cadira en l'anomenat Eurogrup, la trobada dels caps d'estat dels països que comparteixen l'euro.

El país més reticent a permetre l'accés a aquestes trobades als països que no tenen l'euro era França, però ahir finalment es va trobar una fórmula de consens que preveu que els dirigents de l'eurozona es trobin "almenys dos cops l'any" i a la reunió s'hi afegeixin els que no tenen l'euro, "almenys un cop l'any".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT