Publicitat
Publicitat

UE EL DRET A DECIDIR

Conservadors i laboristes britànics, junts contra l'escissió

Cameron tensa la corda amb Escòcia

El premier britànic va tirar més llenya al foc, ahir, en ple debat pel referèndum d'autodeterminació escocès. Alex Salmond, en una posició de força històrica, es manté ferm però s'obre a negociar.

El primer ministre del Regne Unit, David Cameron, va tornar a atiar ahir el debat sobre el referèndum per la independència d'Escòcia. En la sessió de la Cambra dels Comuns del Parlament britànic, Cameron va criticar el govern d'Edimburg i va avisar el cap de l'executiu escocès, Alex Salmond, que necessita l'aprovació de Westminster perquè el plebiscit sigui legal. En aquest sentit, va amenaçar amb la possibilitat que la confrontació acabi al Suprem, la màxima instància jurídica del Regne Unit.

El referèndum ha aconseguit posar d'acord el govern dels tories i l'oposició. Ed Milliband, líder dels laboristes, va donar suport a la postura de Cameron, i el vice-primer ministre Nick Clegg també hi va estar del tot d'acord, cosa poc habitual.

Salmond va replicar que Londres no té el poder ni la legitimitat de dictar els termes del referèndum, tot i que va mostrar-se conciliador amb Cameron quan va afirmar que els dos governs podrien arribar a un acord, sempre que Londres no imposés condicions. "El referèndum l'ha d'organitzar el Parlament d'Escòcia i ha decidir el poble escocès; si el govern de Westminster reconeix això, estic segur que els polítics al nord i al sud de la frontera ens podrem entendre aquest any ", va afirmar.

El futur està ple d'incògnites. Salmond sap, però, que compta amb un poder de negociació sense precedents. "Per primera vegada a la història, els oponents a la independència estan a la defensiva", apunta John MacInnes, cap del departament de sociologia de la Universitat d'Edimburg. El Partit Nacional Escocès, que governa a Edimburg des del maig amb majoria absoluta, compta amb un gran suport popular que, malgrat que fins fa poc es basava en les seves polítiques, ara també està fent créixer el suport a la independència. "No seria difícil que l'independentisme seguís augmentant els pròxims dos anys", diu.

A això s'hi afegeix una oposició molt dèbil: el partit laborista escocès està en el moment més feble dels últims 100 anys, els liberaldemòcrates tenen mala imatge per la seva coalició a Londres amb els conservadors, els quals són "quasi irrellevants", en gran part pel mal que els va fer un executiu de Thatcher que va ignorar Escòcia.

Cameron, en canvi, té pressa. Sap que l'opció de la independència ara mateix no és majoritària, i accelerar el procés faria més probable que guanyés el no. El gran punt de negociació serà la tercera via defensada per Edimburg, anomenada devolution max , és a dir, la inclusió d'una tercera opció en la consulta -a més del sí i el no- consistent a aportar més autonomia a Escòcia, que és la que segons els experts guanyaria. I Londres ho sap. Segons Arnau Flórez, investigador del Ciemen, "hi ha un discurs molt dur contra aquesta opció, perquè temen que podria portar la independència per la porta del darrere".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT