01/04/2011

Cameron: tisora, liberalisme i euroescepticisme

2 min
Una imatge de la massiva manifestació de dissabte dels sindicats britànics contra les retallades.

David Cameron ha volgut ser el Blair dels conservadors britànics, l'home cridat a renovar la imatge d'un partit castigat per més d'una dècada de poder laborista. La recepta Cameron barrejava joventut i aire fresc, promeses de ser "tan radical en la reforma social" d'una Gran Bretanya en recessió "com Margaret Thatcher ho va ser en la reforma econòmica". Cameron va oferir un "conservadurisme modern i compassiu", dur amb la burocràcia pública i amb pinzellades de preocupació pel medi ambient. Es va erigir en l'home que portaria els tories cap al centre, mentre coquetejava amb l'ala més dreta del partit amb el llenguatge de l'euroescepticisme, fins a l'extrem d'arribar a abandonar el Grup Popular Europeu al Parlament d'Estrasburg per formar-ne un altre encara més a la dreta amb estranys companys de viatge com el conservador txec Václav Klaus o la dreta polonesa dels germans Kaczynski.

Tisorada i racionalització

Cameron no va enganyar l'electorat. Va arribar al poder -amb una victòria discreta i molt inferior a les de Thatcher o Major - prometent una bona retallada preventiva, posar ordre als comptes públics i racionalitzar la despesa.

La tisorada que ha presentat el primer ministre s'aplicarà al pressupost de Defensa, a la sanitat pública, al departament de Justícia i al d'Interior, s'aprimarà dràsticament l'administració, especialment on Cameron considera que els funcionaris actuen com a "veritables enemics de l'empresa". El pla d'austeritat del govern de coalició de conservadors i liberals ha fet sortir al carrer la manifestació més gran viscuda a Londres des del "No a la guerra" a l'Iraq -una altra de les moltes herències de Blair, juntament amb la retallada de drets civils. Mestres, treballadors del sistema sanitari, pensionistes i famílies senceres van protestar el cap de setmana passat contra unes mesures que podrien destruir -diuen- milers de llocs de treball.

Fa només uns dies el diari The Guardian va elaborar una llista d'una cinquantena de serveis socials o d'entitats públiques que tancarien molt aviat per falta de finançament. La llista anava des de serveis d'atenció als refugiats, assessorament a joves i mestres, biblioteques, teatres, museus, serveis comunals, departaments d'algunes universitats i alguns centres governamentals fins a projectes socials arreu del país. Les noves privatitzacions s'estendran a les presons i a la xarxa pública de biblioteques. Una de les mesures més qüestionades és la introducció de mútues privades en el sistema de sanitat pública.

David Cameron, admirador declarat de Thatcher i Ronald Reagan, ha estat ràpid i dràstic emulant aquells aires combatius dels 80.

stats