Camins creuats per motius empresarials

BARCELONAFrancesc Elias

L'empresa Bomba Elias va ser fundada el 1965 per Francesc Elias, que encara la presideix. Es dedica a fabricar bombes d'aigua i líquids per a la indústria, i té la seu a Rubí (Vallès Occidental), tot i que té una "clientela fidel a tot el País Valencià", fins al punt que fins fa poc tenia una botiga pròpia a València, que va haver de tancar per la crisi. "El volum important de mercat" de l'empresa, segons Elias, respon al fet que el País Valencià té "molta costa, apartaments i hotels" que necessiten bombes d'aigua. El boom immobiliari i turístic, amb Benidorm com un dels màxims exponents, els ha beneficiat col·lateralment.

Tot i que les vendes les fa a l'engròs als dos distribuïdors d'aquell territori, Elias s'hi desplaça "amb freqüència" per mantenir el contacte amb els clients valencians, com a mínim un cop per trimestre. Per fer la visita es lleva d'hora i normalment agafa el primer Euromed del dia, cap a quarts de set. "És molt més pràctic que l'avió", afirma. Com que llavors encara és fosc i "poc paisatge pots veure", aprofita per llegir, escriure o treballar.

Baixa del tren a Castelló, on el recull el distribuïdor de la zona nord del País Valencià, que el porta de ruta pels clients d'aquella demarcació i de València. El segon distribuïdor, el d'Alacant, li completa el tour i el deixa a la parada del sud del país, on agafa de nou l'Euromed de retorn a Barcelona. Normalment ja és fosc, però en aquest cas l'horari depèn de quant s'allargui la jornada. Un altre avantatge del tren és que "normalment sempre hi ha lloc i no et fan reservar, venir mitja hora abans i perdre el temps".

La fàcil sintonia comercial en contraposició amb les trobades polítiques és clara. "En el món econòmic les relacions van de manera diferent, sense tants condicionants", explica Elias, que lamenta que retards com el de les connexions poden perjudicar els negocis. L'empresari lamenta que "les infraestructures no estan al nivell que haurien d'estar, especialment les ferroviàries, perquè es puguin desenvolupar Catalunya, el País Valencià i Múrcia". "Sense tantes cues de camions seríem més competitius", defensa, i "això s'ha d'afrontar". Pel seu model de negoci, que no ha de distribuir grans quantitats de material, reconeix que no l'afecta directament la demanda d'un eix ferroviari mediterrani per vendre cap al sud, però sí per obrir mercat cap a Europa.

Models empresarials similars

La facilitat de negocis també es deu, segons Elias, a una cultura empresarial compartida: "Al País Valencià hi ha un estil molt similar al nostre, basat en la petita empresa". La fluïda i natural entesa comercial reclama ara el suport polític.

David Sánchez

El director de relacions externes i formació d'Ubesol-Maverick, David Sánchez, ha de viatjar cada tres setmanes des d'Atzeneta d'Albaida (Vall d'Albaida) -on hi ha la seu d'Ubesol- a Ulldecona (Montsià) -on s'ubica la fàbrica de Maverick-. L'origen de l'empresa valenciana, que fabrica baietes, fregones i tovalloletes humides per a Mercadona es remunta a l'any 1980, i des de llavors ha anat creixent. Com que la cadena de supermercats, també del País Valencià, té bona part dels seus establiments a Catalunya, els productes d'Ubesol van tenir molta sortida ja originàriament cap al nord.

Tanmateix, el vincle es va estrènyer el 2006, quan va comprar els laboratoris catalans Maverick, dedicats a la fabricació de xampús, condicionadors, desodorants i altres productes d'higiene personal també per a Mercadona. El fet de ser proveïdores d'una mateixa cadena va facilitar l'operació, va aportar innovació al conjunt del grup i va facilitar un "creixement sorprenent" a la firma catalana, segons Sánchez.

Des de llavors han mantingut l'especialització de cadascuna de les fàbriques, tot i que la recent compra de Suquinsa, una proveïdora d'Ubesol sitada a Madrid, ha fet que Maverick limités la distribució d'alguns productes a l'arc mediterrani i cedís certa producció per al centre de l'Estat a la nova empresa per qüestió de connexions.

Les reunions del comitè de direcció del grup es fan cada setmana en una seu diferent. Tanmateix, mentre el viatge a Madrid es fa en AVE, el trajecte a Ulldecona es fa en tres cotxes privats dels directius. "La combinació amb tren és molt dolenta" i fa descartar aquest transport, segons Sánchez. En els dos casos, però, aprofita per treballar durant el camí, ja sigui amb ordinadors portàtils o fent reunions amb els altres tripulants.

"La distància no és un problema", afirma Sánchez, que subratlla similituds i diferències culturals en les fàbriques catalana i valenciana, cosa que "és un avantatge" perquè han "intentat agafar el millor de cadascuna". Així, assenyala que, tot i haver crescut, Ubesol té un "ambient molt familiar", mentre que a Maverick -que en el moment de la compra s'estava traslladant des d'Arenys de Mar (Maresme)- els treballadors que s'hi van contractar eren "de moltes nacionalitats diferents i no tan arrelats a la terra".

Cultura de l'esforç

Tot i que Sánchez és originari de Múrcia, reconeix que Catalunya i el País Valencià són "dues zones amb una cultura de l'esforç impressionant". I per això la meritocràcia és un element que el grup intenta fer prevaler en els ascensos interns, per davant la formació prèvia.