Can Batlló dóna tímids senyals de vida
Com un poble fantasma absorbit per la ciutat. Superats tots els terminis marcats per a la reforma -es va començar a gestar el 1976-, l'antiga fàbrica de filats i teixits de Can Batlló s'ha convertit aquests últims anys en una mena de poble abandonat a la part baixa del barri de la Bordeta de Barcelona. Carrers buits, cotxes destrossats, antics magatzems a mig derruir i moltes inscripcions a les parets per evidenciar els trasllats o recordar l'activitat que en algun moment havia tingut l'espai omplen ara aquesta gran illa de més de 14 hectàrees d'extensió -l'equivalent a set illes de l'Eixample -. A l'espera d'un calendari concret per a la reforma, que hi ha de portar una vintena d'equipaments, 1.656 habitatges -670 de protegits o dotacionals i la resta, lliures- i 4,7 hectàrees de parc, l'Ajuntament ara dóna resposta a una resignada demanda veïnal amb l'obertura d'un aparcament provisional de 138 places de zona verda.
Des que el Pla General Metropolità (PGM) de l'any 1976 va concentrar zones verdes i equipaments en aquest antic sòl industrial, que Can Batlló espera, entre reivindicacions veïnals i modificacions urbanístiques, el seu torn per al canvi d'usos. L'objectiu: convertir-se en el pulmó de la Bordeta i compensar una falta històrica d'espais públics per als veïns. Això sí, sense perdre l'essència industrial amb el manteniment dels espais catalogats, com ara la nau central -que acollirà la conselleria de Medi Ambient- o la torre de l'aigua. Avui ja només queda una dotzena dels més de 230 petits tallers que s'hi van instal·lar quan la fàbrica, construïda pels volts de 1878 per iniciativa de Joan Batlló, va passar a mans de l'empresari Julio Muñoz Ramírez, l'any 1943. Muñoz va renunciar a l'activitat tèxtil per obrir les portes a petits tallers i magatzems de lloguer. Ara només alguns dels que tenien contractes indefinits hi continuen, a l'espera de negociar les indemnitzacions. La crisi ha eternitzat aquest procés, que fa deu anys que busca concretar-se, i tant la branca pública com la flota de pisos que hi ha de construir la immobiliària Gaudir, propietària de la fàbrica, esperen un revulsiu.
Després de diverses modificacions per ampliar el nombre d'habitatges previstos i fer-hi cabre tots els equipaments -cosa que va implicar la suma, en última instància, del sector Magòria, l'espai de l'antiga estació ferroviària-, el maig del 2006, la comissió de govern de l'Ajuntament va donar el seu sí al projecte. Però, tot i això, encara no hi ha notícies dels pisos de protecció oficial que s'han de construir per allotjar els veïns afectats pel Pla. I, de fet, tampoc s'han realitzat els enderrocs dels dos blocs del carrer Constitució que han d'habilitar l'espai per a les noves construccions. L'Ajuntament confia a donar, durant aquest 2011, l'impuls definitiu a la reforma i l'alcalde Jordi Hereu celebrava ahir, durant la inauguració de l'aparcament, que "l'entrada dels veïns, encara que sigui per un pàrquing provisional, és el primer pas per obrir Can Batlló al barri". Els primers objectius fixats són els pisos per a reallotjats i el CAP.
