Publicitat
Publicitat

Cándido Méndez: "La situació és pitjor que abans de les reformes"

Mercats "Només busquen la màxima rendibilitat del deute públic" Bancs "S'han d'autoimposar un codi ètic per donar alternatives al desnonament" Eleccions "La legislatura ja no dóna més de si"

Cándido Méndez rep l'ARA al seu despatx del madrileny carrer Hortaleza, un despatx carregat de llibres als prestatges i de papers damunt la taula. Pocs dies abans de marxar de vacances, se'l veu serè i convençut que el seu sindicat defensa una alternativa capaç de capgirar la situació.

Espanya té 250.000 aturats menys que fa quatre mesos. Un cop hagi passat l'estiu tornaran els números vermells?

La dada en si és positiva. Però cal fer grans matisacions. Ara no es pot afirmar de manera categòrica que estiguem en un canvi de tendència, hem d'esperar a la tardor o a l'hivern. La percepció que tenim no és positiva. A més, s'ha reduït la contractació indefinida. Les dades ratifiquen la nostra oposició a la reforma laboral, que volia millorar l'estabilitat i l'ocupació i no ho ha fet. Ha estat injusta, perjudicial i inútil.

Els mercats no afluixen. La prima de risc espanyola supera els 400 punts. Què està passant?

Això ho han de respondre els que defensen la manera d'afrontar la crisi: el Consell Europeu, l'FMI o l'OCDE. Els sindicats hem plantejat una alternativa diferent i viable, europea. Les fortes polítiques d'ajustament debiliten l'economia, i les alternatives d'un sol país, encara que siguin els Estats Units, mai seran suficients.

Espanya serà rescatada?

El que cal és que Europa faci un cop de timó. S'ha de complir el tractat de la Unió Europea, que reconeix que estem en una economia social de mercat que busca la plena ocupació. Per tant, cal una política diferent. S'han d'utilitzar els fons per comprar deute sobirà dels països europeus a preus raonables. Si no es fa, fins i tot Alemanya, que sembla que va bé, és probable que no se salvi, perquè depèn molt de les seves exportacions i les que fa a la UE disminueixen. La solució és fer una política diferent.

Fins ara els mercats només s'han calmat amb reformes.

No hi estic d'acord. A més, no sóc amic d'utilitzar termes psicològics. Als mercats ni se'ls calma ni se'ls posa nerviosos. Només busquen treure la màxima rendibilitat del deute públic. I les reformes, el pla d'ajustament, la reforma laboral, no han servit per calmar els mercats. La situació, comparativament, és pitjor avui després de les reformes que abans que es fessin, en relació amb la prima de risc, si es tracta d'això.

Ho pinta molt negre.

Només hi ha una reforma que dóna estabilitat i solvència al nostre país, la que ha blindat el sistema públic de pensions. Les reformes no han anat bé ni a casa nostra ni als altres països europeus. Estem pitjor. Hi ha països que han fet més reformes, han passat per unes eleccions i ara estan pitjor. Portugal ha privatitzat per 40 milions un banc que va comprar per 2.400. [Riu] Els dirigents polítics estan buscant en l'arbre equivocat. Tot plegat ens hauria de portar a una conclusió diferent. Jo defenso Europa i segueixo pensant que l'alternativa passa per Europa. Crec en la política, però ha de canviar, perquè cada dia ens va enfonsant més.

Els mesos que ens separen de les eleccions és temps perdut?

L'avançament electoral és positiu perquè la legislatura no dóna més de si. I és bo que el president del govern hagi donat la data de les eleccions amb quatre mesos d'antelació. Esperem que les decisions que es prenguin aquests mesos no vagin en el sentit equivocat i que al Parlament no es decideixin coses que empitjorin la situació.

Hi haurà novetats pel que fa a la reforma de la negociació col·lectiva?

Espero que no empitjori. Els empresaris ja tenen la seva reforma, que no és la nostra. Per això veiem incomprensible que mantinguin 2.000 convenis col·lectius de l'any passat i 3.000 d'enguany bloquejats. És un llast per a la recuperació.

Què farà la UGT fins al 20-N?

No estarem aturats. Els temps sindicals són diferents als polítics. Reforçarem molt la nostra activitat, no només als centres de treball. Hi haurà mobilitzacions i al setembre assemblees de delegats a les autonomies, les províncies, les comarques... Amb l'objectiu urgent de desbloquejar la negociació col·lectiva, bloquejada de manera il·lògica i incomprensible per la patronal. En segon lloc, defensarem les nostres propostes a favor del creixement econòmic, l'ocupació i la protecció social. Desenvoluparem un document que ens servirà de referència per tractar amb els treballadors. Hi ha qui ja ha fet un pas endavant per conèixer les nostres propostes.

Rajoy i Rubalcaba ja han parlat del programa electoral amb la UGT?

Ni Rubalcaba ni Rajoy. Però un responsable del PP dels que elaboren el programa ja s'ha dirigit a nosaltres i els lliurarem un document.

Per altra banda, el satisfà que el Santander prorrogui les hipoteques dels aturats?

El Banc Santander ha interioritzat que s'ha de reconciliar amb la societat espanyola, i això crec que és un passet. El que haurien de fer les quatre grans entitats financeres és definir un codi ètic per autocomprometre's a buscar fórmules personalitzades per donar alternatives al desnonament pur i dur als que no paguen la hipoteca mentre duri la situació de dificultat. Haurien d'incorporar coses al codi ètic, sobretot en relació amb els clients.

Els bancs o el govern espanyol?

S'hauria de canviar la llei, que és insuficient. Però mentrestant els bancs haurien de fer un pas. I començar a concedir crèdits, perquè ara no n'hi ha, que serveixin per donar feina als que surten de les universitats amb un títol.

Canviem de qüestió. Estan desallotjant els indignats de la Puerta del Sol. El 15-M ha obert una reflexió a la UGT?

Els indignats eren un moviment previsible perquè a Espanya hi ha una societat civil forta.

Han fet el que fins ara era gairebé exclusiu dels sindicats?

El paper dels sindicats és indeclinable, indelegable, insubstituïble. Nosaltres no només prediquem: hem de donar alternatives i no només criticar. El moviment ha canalitzat una sensació de frustració relacionada amb la idea que la crisi l'estan pagant les víctimes i no els causants. És positiu que algú hagi canalitzat les seves propostes al Congrés. El que passa és que a l'hora de concretar-les és quan comencen les dificultats. Diuen coses generals amb les quals és difícil no estar-hi d'acord, però la lletra petita és el que marca el futur de les propostes. El que és complicat són els matisos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT